Paradigma de Saule de Tars

Ferit pel llamp de la revelació, l'homenet caigué del cavall. Es trobava sol enmig d'una cerretera recta, polsegosa i avorrida. No tenia massa clar si anava de Galilea a Jerusalem o de Flix a Lleida. Sol i amb l'esquena dolguda per la patacada, missenyor Saule va sentir que ja n'hi havia prou. Prou de comptar monedes i especular amb els preus de les cases. Prou de pagar tributs, certificats, prou de visites al notari. Vet aquí la crisi, es digué mentre es fregava la ronyonada estabornida. Aquest sistema fa llufa i jo sóc tan idiota que el serveixo amb totes les meves forces. Necessito un canvi. En primer lloc: deixar de fumar. Menjar més amanides i més fruita.
I no només deixar de fumar o menjar amanides: sinó que fuetejaré aquells que encara fumin i que no mengin amanides a partir d'ara mateix. D'aquest precís instant de la revelació.
Va mirar enrera (una línia d'asfalt absurd) i va pensar vès quina merda de vida que he dut, però vet aquí que ara em sentiran. I tota la mala llet que he acumulat venint per aquest camí la faré pagar. El primer que passi, rebrà.

El pare em deia: és igual allò que facis, però fes-ho bé. I en Saule de Tars va dir-se: seré un fuet, un flagell. I ho faré bé. És més. Ho faré tan bé, que d'aquí a dos mil anys encara seré un flagell.

En Bonaventura Durruti, quan era a les envistes de Miranda de Ebro, es va trobar Saule de Tars, encara dolgut de les lumbars. Duia dues cigarretes i n'hi va oferir una, pensant que potser així alleugeria el dolor de l'home. Ah! Les dues espanyes es van trobar en aquell desert inhòspit i ridícul.

Versions diverses diuen: que Saule acceptà la cigarreta. Que no la va acceptar. Que se la va fumar atemorit pel pistolot que Durruti lluïa al cinturó. Que en Durruti no li va oferir res sinó que distingí el feixista de lluny, i li etzibà un tret més que merscut. Que el tret errà i a la fi es feren amics íntims. I males llengües afegeixen: tan bons amics, que foren amants.

Jo em quedo amb la darrera opció. Síntesi humana i bella. Durruti i Saule exiliats de la guerra, convivint en una cabana de pastor, feliços i complaguts, i sadollats d'amor. Les dues espanyes unides per l'amor, ni que s'expressi per la penetració anal.