Osset de Peluix (69). ¿Què va passar entre la Remei i l'Èric?

Fem una pausa i resolguem, almenys parcialment, un dubte: ¿què va passar entre la Remei i l'Èric, que, actualment, crec que queda ben clar, la primera odia al segon i a la relació del segon amb la seva neboda? Ara ho aclarirem.

Alguns anys enrera...

L'Èric, abans de treballar en l'empresa on treballa ara (en la que estava i està treballant des que coneix a la Miranda) va treballar en una altra empresa durant uns pocs mesos en una habitació a soles xerrant amb una dona (la mateixa Remei, que aviat coneixeria) que treballava en el mateix lloc. Malgrat que la Remei era més o menys 20 anys més anciana que ell, varen congeniar enseguida i varen parlar d'infinitat de temes literaris i d'altres tipus mentre l'arxiu s'anava ordenant un document rera l'altre.

Però el temps no s'atura, i les seves conseqüències de tot tard o d'hora han d'arribar...

Quan faltaven pocs dies per a acabar la feina de l'empresa, l'Èric dubtava de què havia de fer respecte a la Remei, però donava per suposat que ella no voldria res amb ell mateix, siguent com era ell un jove i ella una dona d'edat avançada. A més, ell estava molt traumatitzat per l'assumpte que aleshores patia dels seus enemics internàutics i es sentia molt constrenyits els nervis com per acceptar una relació. Per tant, només calia (això creia ell) despistar el temps i oblidar aquesta relació amistosa.

Fins que va venir exactament l'últim dia de la feina entre la Remei i l'Èric.

Per a la gran sorpresa de l'Èric, quan va entrar a l'oficina, estava la Remei esperant-lo, i somrient, i li va dir:

- No m'extranya que a la teva amiga Sor – es referia a una amiga internàutica d’Internet de l’Èric de la qual el mateix Èric n’hi havia parlat a estones – la Sor estigui tant atreta per tu. Haurem de buscar alguna manera de quedar entre nosaltres dos, perquè, sinó, no tindrem cap contacte... ¡¡Sí, vinga, ens saludarem quan ens veurem pel carrer!!

Mentre la Remei parlava, l’Èric, sobreexcitat pels nervis, rumiava a tota pressa. Si intentava quedar amb ella, s’arriscava a perdre els nervis i a pegar-la (estava molt afectat pels assumptes d'Internet) i, si no acceptava, la perdia... Al final, va triar el que es podria considerar una solució intermitja: passar-li el seu correu electrònic i contactar a distància amb ella fins que passés el temps i es trobés millor com per relacionar-se amb ella mateixa; no li volia donar el seu número de telèfon perquè durant un temps volia un contacte molt indirecte, com s'ha dit...

I, així, ja pensat el que tenia que fer, en certa manera acorralat entre l’espasa i la paret, l’Èric li va dir a la Remei, sense ni mirar-la:

- Et donaré el meu correu electrònic i així podrem parlar a distància – i es va posar a correcuita a escriure-li el seu correu electrònic en un full de paper.

- Però... – va intentar dir la Remei, però es va fixa en que l'Èric ni li mirava a la cara.

Pocs segons després, l'Èric li va allargar el paper escrit amb el seu email.

- Té, així podrem contactar.

La Remei va donar per acabat el tema malgrat tot (potser pensava que l'Èric li prenia el pèl a plena consciència) i varen seguir xerrant.

Després, el dia es va acabar, la Remei carinyosament (aquesta vegada) es va despedir de l'Èric i la cosa va semblar concloure's a la seva manera.

Però l'Èric estava molt enfurismat per tots aquests fets, i el Joan i l'Eva el notaven com a irascible tot i que ell no volia donar detalls ni respondre preguntes sobre el perquè del seu malestar. L'haver-se vist obligat pels nervis a obligar-la a tenir una relació a distància no li feia ninguna gràcia.

Alguns mesos després...

Tot i que l'Èric seguia una mica trastocat dels nervis, va decidir-se a trucar telefònicament a la Remei, localitzant el seu número de telèfon, però no va aconseguir res: la Remei només posava evasives, no estava gens disposada a quedar, ¡¡i fins li va penjar en els morros!!

Així, el que podria haver estat una bonica relació malgrat la diferència d'edat va acabar en el no-res. No obstant, la Remei es sentia refusada i defraudada per l'Èric i el seu per a ella inacceptable “desplante“, i, malgrat els anys passats, encara rumiava en la manera de vengar-se, sobretot veient com una familiar d'ella s'hi havia enamorat.

¿Què passarà?




--------------------------------------------
Sigues benvingut a Lletra Perenne:http://ciutat-perenne.com/m/37n