Orgasmes amb el monstre de la peixateria

Jo, una noia sexy d'allò més, amb pantalons ajustadíssims clars i un tanga negre a sota i botins de tigresa vaig anar a comprar marisc perquè tenia un sopar romàntic amb final més que engrescador amb un company de la fàbrica que lluïa un bon paquet encara per explorar. Aquella nit en faria la descoberta, entre llençols de seda i matalàs d'aigua. I música disco disco disco!
El volia fer menjar musclos i petxines amb suquet i jo menjaria les gambes i els llagostins sense pressa i xarrupant-los i ell em miraria amb desig creixent creixent i així que alguna cosa més creixés creixés creixés!
Però a la peixateria el peixater no tenia marisc! Merda! Em va mirar somrient i em va dir, tot sol.lícit, que em podia oferir un pop gegant acabat de pescar increïble. I que havia de passar rere el taulell, que el tenia guardat.


Quan vaig surtir de la peixateria caminava de tort. El tanga qui sap on parava. Els pantalons feien tuf de peix passat i no hi havia manera de pujar la cremallera de la bragueta. Aquell calamar mig-home m'havia endinsat tots aquells tentacles amb tanta força lliscaire i ara l'un ara l'altre que no podia pensar en res més. I en aquell poema i en el gel calent sota el cul.
"Passa la mà pels meus tentacles, nena, passa-hi la mà.
Seré un gaudi pel tu cos, nena, seré un esclat.
Passa la mà pels meus tentacles, nena, passa-hi la mà.
Serà un gaudi pel teu goig, nena, perquè et perdrà".

Cada dijous el peixater ha pescat pop gegant i cada dijous en tinc i també la cita nocturna amb el del paquet, aquell o un altre.

Uau!