Oració

però profund i que convida a la meditació. Caldria, en primer lloc, esbrinar què és un pecat. Avui, per a mi, el mot pecat te un altre significat que quan era jove.
Gràcies, una vegada més, pels teus consells.Tindré en compte tot el que em dius.
Una abraçada, Vicenç.
Nonna_Carme.

Si totes les parets i totes les boques que callen per temor parléssin, de ben segur que les coses no anirien com van; però en aquest món de mentida i hipocresia, la sinceritat ben poques vegades existeix... Un bon poema, si senyor! (bé, com tots els que escrius, això tampoc és novetat:P) I de pas et deixo amb un fragment d'una cançó que m'ha vingut ara al cap:

"M'he vist somniant,
m'he vist lluitant
per un món millor..."

Un petó, i ens continuem llegint!!


Sol_ixent

L'oració sincera i profunda dirigida al fons del cor, estant sol a la cambra, aniquila tot error.
L'error és humà, per a dur a l'ego llum cal penetrar la fosca. L'error és inevitable.

El segon paràgraf ens transporta al món real
on els errors, si són culpables, es resolen pel benefici de l'oració individual.
No calen intermediaris.

Com sempre!
Joanalvol

aquests errors que en repetirse
es difuminen en el perdó.
i que el silenci còmplice mut no delata,
sense acusadors,
sense acusat,
pels segles dels segles oblidats...
Avet

que disposo de més temps, estic gaudint de lectures que les maleïdes preses m'havien obligat a perdre'm. Sortosament, he trobat aquest de teu que m'ha fet reflexionar sobre el meu error. Hauré de trobar la manera de robar-li una mica de temps al temps.
Mai he sabut resar. De fet, crec que no he passat mai d'una conversa seriosa amb mi mateixa per fotre'm bronca de tant en tant, tot i sabent que hi ha pecats que tornaré a cometre, i desitjant que la meva reflexió em faci cometre'ls, al menys, amb coneixement de causa. I alguna cosa dec aprendre en cada reflexió, segur... (espero)
M'ha agradat el teu poema, m'ha semblat una manera irònica però tendre d'expresar aquests records de pecats que es difuminen en la memòria col.lectiva.
Una abraçada

He llegit la teva oració i després, l'he rellegida i no sé... realment, no sé si pregar per a què sigui així, pels segles dels segles...
Suposo que m'atreuen els silencis eloqüents i els pecats comesos tot volent i els pecadors que reconeixen haver pecat amb nom propi i pel bé d'un o de dos o de tres... Em resulten més humans que els salvadors - pretesos - de la Humanitat, pecadors gaire bé al seu pesar.
És clar que, contradictòria a la fi, també reconec que a la capacitat d'emmagatzemar records se li ha de demanar clemència en alguns moments: Jau, memòria, jau! i permet-te'ns l'oblit, de tant en tant...

Un bon poema, aquest! Dels que són bons de llegir i dels que fan pensar...

T'envio una abraçada primaveral, abans de què s'acabi la temporada,
Unaquimera

Sort tinguérem tots que, fent neteja, trobassis aquest poema que no recordaves haver escrit. Si m'ho permets, inclouré aquesta oració en el meu breviari, per tants pecats comesos "pel bé del món" i que volen fer-se escàpols de la memòria acusadora. Ai, el bé del món!

Avui, per fi, he trobat un fil de tmps per llegir-te i comentar-te. Vaig rebre el teu comentari i em va fer molta il.lusió, però darrerament no sé què faig amb el temps, que se me'n va... segurament darrera d'una personeta amb ulls d'ametlla.
com es nota el pas del temps entre les teves primeres poesies i les darreres! Ara ja no et prens tantes molèstie a rimar. Sent maques aquelles, trobo que aquesta és més madura i lliure.
De ben escrita, ja no te'n parlo, és de calaix. Quant el tema, el trobo impressionant. Molt ben trobat i tractat. Ressem pels errors dels homes i dones i per tots els que s'han comès en nom de Déu... i que se seguiran cometent. Valdrà més que allarguem l'oració i no l'acabem encara.
Un petó
Glòria

Resem al Jutge Suprem pels nostres errors, pels nostres pecats. Però no manipulem la figura del jutge en interès d’una acomodativa moral o d’una penitència que ja ens va bé?.
M’agrada creure que Aquell al que a vegades resem només guarda absolucions a la màniga.

No sóc massa aficionada a la poesia, tot i tenir poesies-fetixe, però et llegeixo amb molt de plaer, doncs darrera un grapat de belles paraules sempre trobo un apreciat plus. Una abraçada.

Una oració intel·ligent, però massa generosa, malgrat la seva ironia. Al meu parer.

Una abraçada

Joan