On s'ha quedat?

que la tristesa s'apoderi de tu, Marteta. Ets molt jove i trobaràs qui, de veritat, s'ho mereixi.
Un poema molt tendre i ben escrit.
Moltes felicitats en el dia del teu sant.
Una forta abraçada.

L'amor adolescent és difícil, tant per unes com pels altres. La mala bava la té qui no és capaç de comprendre's, doncs no comprèn l'altra o l'altre. La idea romàntica de l'amor i la seva dificultat rauen en què la societat ho divideix en cicles per edats, i no hauria d'ésser així, doncs els que pretenen ésser evidents fan de l'amor teoria, antropologia, sociologia, factors econòmics,... la gran trampa d'aquest món.

El millor és sentir-se lliure! XD!


Sergi : )

Gràcies pel teu comentari a la paret i la seva explicació, que com has endevinat és una reflexió. Si, perquè aquestes poesies les vaig escriure i enquadernar sense èxit fa uns quatre anys, i vaig creure temps més tard que mereixien una reflexió. La primera que ho intueixes i ho raones ( quina deducció! : ) ) ets tu.

I, doncs, si. Marx m'hauria considerat un romàntic passat de moda. Has llegit a Novalis? Té els Himnes a la Nit. És molt bo. Només l'he fullejat, i això que d'informació d'ell en tinc des dels 15 anys i ara a punt dels 36 no me'ls he llegit!

Crec que l'Evaristo es cabrejaria o somriuria. Sé que li agradaria. Tenim tantes idees, els humans, que se'ns escapen de les mans. Nietzche l'entendria molt bé, Freud n'escriuria una apunts i Pink Floyd m'enviarien a la merda! Jejeje...

Merci. Quan pugui et comento! XD!


Sergi : )

La que escriu bé sap capgirar un tema trist com el que descrius en bellesa. amb paraules encertades i ben distribuides has configurat un escrit carregat de tendresa, sinceritat i concreció. Felicitats per deixar-te anar tan bellament. Una abraçada.

Aleix