Cercador

Llista categories

On mai cap dona podrà arribar

Un relat de: camarassa

Ens refreguem:
els llimacs van regalimant la seva baba
blanquinosa i que ens enganxa encara més.
La llengua com la del mirall, dins nostre
es revincla i s'aferra entre les dents
i la teva suor em fa recordar
les nits prenyades pel vent de tempesta
Ens regirem les entranyes:
com qui fica un pal dins un formiguer
i fa girar,
i cap endins, i cap enfora
ens arribem fins on tot nosaltres és fosc,
on mai cap dona podrà arribar.

Comentaris

Afegir comentari

Bentrobat[Ofensiu]
filladelvent | 09-09-2005
On mai cap dona podrà arribar...
Un poema molt ben trobat, de veritat. M'ha agradat aquesta cruesa en les paraules, que et dibuixen la situació de desig sense delicadeses ni cordialitats: només una crua descripció d'allò que està passant.
Salutacions,

-Filladelvent-
suggerent[Ofensiu]
foster | 26-08-2005
en especial la imatge del formiguer.
foster

l´Autor

camarassa

60 Relats

62 Comentaris

53445 Lectures

Valoració de l'autor: 9.33

Afegir a preferits

Biografia:

Camarassa és una vila de la Noguera, i per ella hi passa el Segre. M'agraden els capvespres a Camarassa, pels carrers empedrats o bé en la petita platgeta que hi ha abaix, vora el riu. També t'hi pots banyar, o bé fer un picnic a la riba.

Veure perfil complet >

Últims relats de l'autor

Veure tots >