Cercador
On mai cap dona podrà arribar
Un relat de: camarassaEns refreguem:
els llimacs van regalimant la seva baba
blanquinosa i que ens enganxa encara més.
La llengua com la del mirall, dins nostre
es revincla i s'aferra entre les dents
i la teva suor em fa recordar
les nits prenyades pel vent de tempesta
Ens regirem les entranyes:
com qui fica un pal dins un formiguer
i fa girar,
i cap endins, i cap enfora
ens arribem fins on tot nosaltres és fosc,
on mai cap dona podrà arribar.
Comentaris
-
Bentrobat[Ofensiu]filladelvent | 09-09-2005
On mai cap dona podrà arribar...
Un poema molt ben trobat, de veritat. M'ha agradat aquesta cruesa en les paraules, que et dibuixen la situació de desig sense delicadeses ni cordialitats: només una crua descripció d'allò que està passant.
Salutacions,
-Filladelvent- -
suggerent[Ofensiu]foster | 26-08-2005
en especial la imatge del formiguer.
foster
l´Autor
60 Relats
62 Comentaris
53995 Lectures
Valoració de l'autor: 9.33
Biografia:
Camarassa és una vila de la Noguera, i per ella hi passa el Segre. M'agraden els capvespres a Camarassa, pels carrers empedrats o bé en la petita platgeta que hi ha abaix, vora el riu. També t'hi pots banyar, o bé fer un picnic a la riba.Últims relats de l'autor
- La mort vindrà i tindrà el teu cos
- La cosa più bella del mondo
- un condó a la sola de la sabata.
- Blanca i radiant
- L'home en flames
- la mireia volia un marit
- Ell, el semental
- El caos
- Ma mare volia Emilio Aragón com a marit
- Diazepam 5mg
- Tot el que li pots fer a un cos
- Nit
- la guerra
- El silenci
- La pudor estimada