On està el cotxe??

... que venien tot acalorats:
-"Ai! Pilar...que nos ha pasado..." I entre riure i queixar-se no s'acavaben d'explicar o no ho acabavem d'entendre. Quan es varen calmar, ens van dir:
" -Que hemos perdido el coche esta mañana en Barcelona y no lo encontrabamos! Y venga a andar y andar... jajaja
-Hemos andado 18 quilometros, estoy muerta!
-Sabeis que son 18 quilómetros?! Con unos nervios... "
I jo vaig contestar:
"- Mira Regina, no sou sols, a nosaltres també ens ha passat i et posses tieso com un rabe, es fa interminable l'estona que busques el cotxe."
Mentre li estàbem explicant això em va vindre a la memòria el que li va passar a uns coneguts nostres, aquesta va ser bona...

-Varen anar de viatge a Alemania i es van hospedar a casa uns familiars una mica a les afores de la ciutat, el primer matí van voler fer una visitar la capital i van agafar el cotxe i el van aparcar a l'entrada de la ciutat. Ella li va dir a en Joan:
-"Sobretot Joan apuntat el nom del carrer que estem en un lloc que no ens entenem "
Quan ja era tard, despres de passar el dia a la ciutat passejant i visitant els museus, parcs etc... es van dispossar a tornar, varen agafar un taxi perque els portés allà on tenien el cotxe aparcat i quan eren dins el taxi li van donar el paper que havien apuntat al taxista i aquest va fer que no amb el cap.
"-Què deu voler dir aquest home? Baixem del cotxe. Haurem d'agafar un altre taxi." Van dir.
Van tornar agafar un altre taxi i els hi va passar lo mateix, i amb un tercer també. Llavors va decidir anar a les autoritats per veure que passaba i van trobarse amb un policia que entenia una mica el espanyol i al mirar el paper, entre rialleta i rialleta, els hi va dir que allà no hi deia cap nom de carrer, hi deia: "Carrer Tallat"
Van quedar molt sorpresos i quan van trobar el cotxe, que feina van tenir, encara riuen ara.

Rient ens ho van explicar.