Oblidar aquella esperança i construir-ne una de nova.

És difícil per mi entendre que tot això és impossible. És impossible ja oblidarte. Formes part de mi desde ja fa molt de temps, i sempre m'ha fet mal sentir que estàs tan lluny... però que a la vegada et puc sentir al meu costat.

És fàcil per a mi somriure quan em pos a somiar en mil i una tonteries que crec que mai es compliran, però que desitjaria que es fessin realitat en un futur no molt llunyà.
I en aquests dies només penso un perquè. Perquè em vaig permitir que jo sola em fés tant de mal? Perquè no vaig poder obrir els ulls abans?

On són aquelles esperançes que creixien dins meu? Hi són, sempre hi són. Ara la meva esperança està en poder oblirar-me de tu.