Oblidar aquella esperança i construir-ne una de nova.

Un relat de: Marteta
És difícil per mi entendre que tot això és impossible. És impossible ja oblidarte. Formes part de mi desde ja fa molt de temps, i sempre m'ha fet mal sentir que estàs tan lluny... però que a la vegada et puc sentir al meu costat.

És fàcil per a mi somriure quan em pos a somiar en mil i una tonteries que crec que mai es compliran, però que desitjaria que es fessin realitat en un futur no molt llunyà.
I en aquests dies només penso un perquè. Perquè em vaig permitir que jo sola em fés tant de mal? Perquè no vaig poder obrir els ulls abans?

On són aquelles esperançes que creixien dins meu? Hi són, sempre hi són. Ara la meva esperança està en poder oblirar-me de tu.

Comentaris

  • Quan pensis amb ell...[Ofensiu]
    PeriodismeJuvenil | 20-03-2012 | Valoració: 10

    Que bonic m'ha agradat moltíssim! Un consell, no l'oblidis a ell, simplement no hi pensis. Però sempre és bonic recordar a les persones :)!

  • La mà de l'esperança[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 20-03-2012 | Valoració: 10

    Si pots, agafa't a la mà de l'esperança. És una gran amiga. Apreta ven fort i no la deixis anar. La mà transmet molt bé els sentiments i la força alhora. Deixa't endur per la seva calor. Una abraçada.

    Aleix

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Marteta

Marteta

226 Relats

392 Comentaris

156711 Lectures

Valoració de l'autor: 9.77

Biografia:
Incipient professora de filosofia.

A vegades escric, per compensar tot allò que parl.

@mrtss96