Cercador
Objectiu: disparar
Un relat de: Mercè BellfortOBJECTIU: DISPARAR
Feia dies que l´Adam donava voltes i més voltes al tema.
Havia d´assegurar el tret perquè corria el risc de que el despatxessin de la feina. Calia actuar amb gran professionalitat.
Tenia tot el material a punt, tot ben revisat per tal que a l´hora de la veritat no fallés res.
Va arribar a la conclusió que el millor lloc per dur endavant la seva tasca seria la talaia. Quan aquesta estigués aturada a dalt de tot seria el moment idoni.
Divendres, a primera hora de la tarda es va col·locar el micro, va agafar l´estoig i hi va ficar l´aparell amb molta cura. Les ulleres de sol jugaven un paper important en la posada en acció.
Un cop instal·lat a la talaia només pregava perquè la cistella de la nòria s´aturés al capdamunt de tot.
Ella hi estava asseguda tranquil·lament tot lluint un abric de pell meravellós. Les pregàries de l´Adam es van acomplir i ella va quedar penjada durant uns minuts.
Era just el moment. Llavors va ser quan es va posar dreta al seient i va deixar caure el fantàstic visó quedant-se totalment nua.
Les parelles de les altres cistelles es van quedar petrificades en veure el panorama (que no era precisament el de la ciutat, sinó quelcom més angoixant).
-Deixa´t anar la cabellera i gira´t, ara!- li diu l´Adam.
Ella l´escolta a través del seu micro amagat darrera l´orella i es deixa anar el llarguíssim cabell negre ondulat que li arriba fins al cul. A la vegada mostra els seus esplèndids pits on es llegeix: "SALVEM ELS VISONS".
L´Adam amb l´objectiu enfocat al cos d´ella dispara amb convicció.
Comprova el resultat i fa un crit de felicitat. Per fi ho ha aconseguit! La foto ha quedat perfecta. Se sent com si fos l´amo del paradís.
La nòria reprèn el seu rodatge i deixa la flamant model tocant de peus a terra.
Just en aquell moment arriba el seu company amb una gavardina a les mans per cobrir-li el cos.
Davant l´estupefacció de la gent ella es queda indiferent mentre es corda el cinturó.
-Has estat fantàstica Eva. L´Associació quedarà satisfeta amb el nostre treball. Aquesta vegada hem donat en el blanc. Per cert et vindria de gust un tallat ben calent?
-Amb la "pinta" que acabo d´oferir als espectadors no creus que m´escauria més una poma?
Comentaris
-
Fas uns relats molt enginyonós![Ofensiu]llacuna | 20-06-2008 | Valoració: 9
La lectura és divertida i rebles el clau en acabar! Molt bé!
Llacuna -
Un tret encertat[Ofensiu]Unaquimera | 09-05-2008 | Valoració: 10
He obert aquest relat sorpresa i encantada en veure'l classificat com policíac i d'humor.
L'he llegit expectant, sospitant des del primer moment que guardaves algun as a la màniga... i així ha estat! L'aparent assassí, ben armat, s'ha convertit en un altre tipus de professional!
Parlant de trets i d'armes, penso que aquest cop et puc oferir una història curiosa: El tret, per la culata! (Venjança), que té una base de realitat, igual que la teva, a més de la coincidència temàtica en el títol.
M'agraden molt les narracions amb girs inesperats, com aquesta teva... per no dir res de l'humor! Potser per què a mi em costa molt i molt escriure textos humorístics, en sóc ben conscient de les dificultats i reconec especialment els mèrits de qui ho aconsegueix, com és ara el teu cas.
També vull assenyalar que el teu darrer comentari a Dedicatòria em va emocionar i que te l'agraeixo profondament, amb força encara que amb poques paraules.
T'envio una abraçada llarga, llarga,
Unaquimera
-
A aquestes hores, just abans d'anar a dormir...[Ofensiu]deòmises | 12-04-2008 | Valoració: 10
m'ha anat bé el teu relat. Breu però ben construït, graciós fins al darrer guió de diàleg.
Gràcies per les rialles premorfeiques. d.
Valoració mitja: 9.67