O ARA O MAI ...!

Un relat de: jomagi
Aquell matí vaig entrar a l’ascensor per baixar...

Vaig fer el ritual de sempre; mirar-me al mirall els meus pocs cabells...

Collons!... L’espill no mostrava la meva imatge... NO!

Reflectia en... Joan Fuster !!!... Mort fa trenta anys!...

Vaig girar-me d’esquena tot suat... Dissimulant, com si no l’hagués vist...

L’esfereïment fou quan vaig arribar a la planta baixa...

En Joan Fuster... el mateix que se m’aparegué en l’espill, esperava l’ascensor com un veí més !...

Amb aquella veu de faust, parlava amb si mateix tot dient-se: (...) serem destruïts com a poble... O ara o mai!...

-Bon dia tingui !... em digué.

2022 enllà.

Comentaris

  • Jo hi era.!!![Ofensiu]
    Gardenia | 11-05-2022 | Valoració: 10

    Recordo amb emoció que com castellonenca vaig assistir-hi.
    Inoblidable !!!
    Gràcies pel teu relat !!!

  • Espill màgic.[Ofensiu]
    Nil | 10-05-2022

    Una originalissima manera de fer visible la figura del gran patriarca del valencianisme. Ara o Mai, si senyor! Alguns miralls en èpoques passades havien estat espills màgics on hom podia besllumar el futur, que en aquest cas és el d'un membre més del cos de la nostra nació. Enhorabona, Nil.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: