Núvol de records

Amor a la descoberta, la novetat, allò inesperat i bell, el somni d'arribar a un lloc idíl·lic, l'amor platònic,...temor dels perills amagats, una caiguda, el fred, perdre's pels camins, esgotar-se, patir,... Com la vida mateixa!, així és la muntanya.

I vols repetir, continuar, oblides els moments difícils i només penses en la part bona, la part de la sortida en companyia dels amics, per compartir aigua i carmanyola.

Com la vida mateixa!

Reiteres antigues fites amb els companys, cada cop perfeccionant el relat, anant-lo portant cap al sublim, com els poetes, com els pintors, i fer-ho tots, junts, de comú acord! Oblidant allò que no interessa,...Com la vida mateixa.

O sigui que si jo parlo de la salamandra al petit rierol, del ramat de cabres esporuguides, fent un profund salt per salvar una paret de roca, si dic la genciana poblant el prat, o la truita nedant darrera de la seva roca; si dic, estol de voltors iniciant el vol espantats o Mont Perdut retallat sobre el blau del cel, o llac o bany en aigües gelades o font del camí,...no dic set, no dic esgarrifança, no dic enjull, no dic esbufec, no dic tedi, no dic fotesa,...no dic por, ni incertesa, ni perill,...

Si dic petita ermita pintada, dolmen jaient, bosc de ribera, barca, curs d'aigua poderós, arbre - petit o gran - que fa ombra, dinar,... dic cultura, dic vi, dic rialla, dic generositat, dic refugi, dic broma...

Dic fills agafats de la mà, prat amb foto "suïssa" familiar vora el llac gran del Besiberri, o estesa d'aigua marina amb Columbretes des de la serra del Montsià, o aigües de silur a Riba-roja amb campanar semi submergit de lo Faió marcant les sis trenta, castell de fades de Mequinensa, romaní fresc de la riba,...

Dic, sobretot, Sobrarbe: llac gelat de Marboré boirós, balcó de Pineta, verda plana de Lalarri, llacs de Lamunia, a la fi del mon. Congesta impertorbable de neu permanent al bell mig de la vall de Pineta, Congost d'Anyiscle, bany al riu Bellos sota el pont a Puyarruego, bany al Cinca, i pujada infernal a la Penya Montanyesa per la cara Nord: pedrera inesgotable, eterna, de la que mai sortiràs i de la qual en surts per a que els teus fills, amb sorpresa, et diguin orgullosos: encara no ets vell, pare! Des de dalt t'estàs una estona contemplant el blau riu Cinca cap a Mediano i Samitier, menges, t'eixugues, somrius, t'ho has guanyat,...

Tot això és un núvol de records, tots units uns als altres, evocacions,...

I queda encara aquell concert al poblet de la Ribagorça, al qual arribes seguint la llum subtil de l'oest encara viva i després de penetrar cap al fosc en el poble solitari, busques el lloc d'orella, fins a sentir la música misteriosa cantada "a capela" i dirigir-t'hi seguint-la,...

O el barranc de Mascun, a Guara on neix l'aigua de la roca i els dofins volen,... i les fades assalten als caminants que s'hi endinsen, que és com endinsar-se en la terra desconeguda enigmàtica, feréstega, misteriosa, encantada.

...els ulls de les guineus retornen llum en l'obscuritat,...

Com en la vida mateixa, uns records que es viuen, a voltes, només tot sol.