Nostàlgia de tu

Un relat de: lorien

Per més que intenti recordar,
la teva cara se m'esborra
tot sembla tant llunyà
però no et vull oblidar.

La teva mirada era dolça
la teva veu carinyosa.
Eres fràgil com una rosa
la més bella flor del jardí de la vida.

Ara com un ocell blanc
deus volar
alçan-te cap al cel
per poder-nos saludar.

Jo cada dia alço la vista
però el cel és sempre igual.
Mai no hi veig cap pista
de la teva presència suau.

Cau la gebrada
entra dins el meu cor
em sento abandonada
ja que em manca el teu amor.

"Bella és la vida
com les flors de l'estiu
i bella és la mort
com les fulles de la tardor"

La teva màgia
omplia de color les nostres vides.

Comentaris

  • Hola![Ofensiu]
    moher | 04-01-2005

    No en tinc ni idea de poesia....
    Així que no et puc fer una crítica massa fiable... només et diré una cosa...m'ha agradat!
    Senzill però, per mi, ple d'emocions.

    Una abraçada,

    moher

  • "La teva màgia[Ofensiu]
    Vicenç Ambrós i Besa | 09-12-2004 | Valoració: 9

    omplia de color les nostres vides".

    Resum de tot aquell cúmul de sensacions i sentiments que ens abranden en veure qui qui hi era, ara no hi és. Que qui no trobàvem a faltar perquè ja trobàvem sempre al costat, ara només podem recordar-lo. Però és enganyós, aquest "només" que acabo d'escriure. Perquè poder recordar és la nostra particular manera d'agraïr la coneixença viscuda. Tenim nostàlgia, sí. I més en aquestes èpoques, ho dius i ho sintetitzes meravellosament. Però sempre queda alguna cosa. Entenc i d'alguna manera també comparteixo el comentari de la Shuhua (suposo que vol dir que ni un extrem ni l'altre, sinó que el record ha de ser en proporció al que realment recordem, no al que a vegades voldríem recordar) i estic totalment d'acord amb el de la Trena; senzillesa com les coses boniques de la vida.
    Si una crítica hi hagués de fer, lorien, seria que a vegades he trobat el ritme un xic trencat. Però ho has subsanat força fent versos curts, que sempre s'agraeix.
    Molta sort a RC en general i que et vagi tot molt i molt bé! I gràcies pels teus comentaris (per cert, m'ha fet gràcia trobar algú de la meva edat; tothom era o més gran o més jove; em pensava que no hi hauria níngú més, de la quinta del '82! Ens hem de fer sentir, jeje!)
    Una abraçada,

    Vicenç

  • tens raó[Ofensiu]
    Shu Hua | 04-12-2004 | Valoració: 8

    És molt fàcil oblidar els qui ja han marxat o el que em sembla pitjor: recordar només la part bona. Per a mi, això és matar-los per segona vegada. El meu pare, ja fa vint anys que se n'anà i un dia em vaig descobrint recordant només les coses bones. Aleshores em vaig esforçar per recordar-lo a ell, tal com era, no tot eren flors i violes. Els que han marxat ens deixen un buit que mai es pot omplir del tot.
    en fi, he entrat per casualitat en aquest poema teu i no me n'he pogut estar de comentar-lo.

    Una abraçada
    Glòria

  • Trena | 03-12-2004

    Senzill, com les coses més boniques! De veritat, és molt tendre. Felicitats pel poema, lorien!

Valoració mitja: 8.67

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de lorien

lorien

12 Relats

37 Comentaris

19716 Lectures

Valoració de l'autor: 8.93

Biografia:
Em dic Elena, sóc de Maià de Montcal, segur que us preguntareu on està aquest poblet tant petitó de 300 haitants, està al costat de Besalú, però actualment resideixo a Manresa, estic estudiant primer de fisioteràpia, per tant no tinc temps de res, bé ja ho haureu notat, fa una eternitat que no escric res a la web, tinc 23 anys, per ben poc ja que vaig nèixer un fred 21 de desembre, per tant estic sota els dominis de sagitari, per ben poc.

Com que una imatge val més que mil paraules posaré una foto.

Si voleu saber quelcom més de mi visiteu el meu blog: http://spaces.msn.com/members/lorienhpruenca/

tot i que degut al dèficit de temps tampoc hi ha cap actualització... i el meu mail és hpruenca@hotmail.com
aqui si que intento donar senyals de vida almenys una vegada a la setmana quan no hi ha festes...