La incompetència del servei mèdic

Un relat de: lorien

Avui després de tres setmanes de sofriment, tos i mal de coll m'he decidit, he anat al metge.
Vaig demanar hora la setmana passada, el dimecres i no me la van donar fins el dimarts dia 7, es clar, al mig del pont, si tenies pensat fer alguna cosa fora de l'habitual, au anul·la-ho, tot i que amb aquest temps tant formós….
Total que jo a l'hora prevista ja era allà, a les 9:20 del matí, doncs resulta que allà on hi ha la meva doctora, la doctora Pastoret no hi havia ningú i jo anar esperant i doncs que he de fer.
Ve una infermera molt amable i em diu que aquella doctora avui no visita, i que hauré d'anar amb el doctor Sala, que tampoc era el doctor Sala sinó un substitut, però que abans hauré d'anar a recepció a buscar la meva història clínica, a sobre com si fos culpa meva que sigui pont i vagin curts de personal.
Al final no hi he hagut d'anar el doctor ja la tenia, un cop a dins em demana si tinc febre jo clar li dic que no, m'escolta una mica amb el fonendoscopi i em diu que no és res, que estic tapada, el típic refredat, uns sobres i un xarop i ja està.
No m'ha ni mirat el coll, si ho hagués fet hauria vist que el que tinc són angines, unes amígdales inflamades, però es clar això significaria més temps, ja que ha estat 5 minuts justos de rellotge per la meva visita.
Tan sols si s'hagués pres la molèstia de llegir la meva història veuria que soc molt propensa a agafar angines i potser llavors m'hagués mirat el coll.
Jo em pregunto, tots els metges són uns incompetents o això només em passa a mi? A i sobretot tu no facis mai tard que ja no et visitaran, però ells a sobre de fer tard no et dediquen ni deu minuts per determinar que et passa, el seu temps és massa valuós.
Si la setmana que ve encara sóc viva tornaré a anar al dispensari a demanar hora per la meva doctora habitual que almenys ella es preocupa....

Comentaris

  • M'ha agradat el teu sentit crític[Ofensiu]
    Josep Bonnín Segura | 19-06-2005 | Valoració: 8

    i la manera com exposes el fet. De totes maneres jo et diré que hi ha altres teràpies alternatives, que de moment per desgràcia son més eficaces però que de moment les tenim que pagar mentre a altres països europeus entren dins de la seguretat social i es troben molt més humanitzades que el sistema mèdic actual. Et convido a llegir un relat meu que es diu "La responsabilitat del diagnòstic". Quan em refereix al que es diu com a teràpies complementaries o alternatives, com Naturòpàitia, acupuntura, etc, no ha interessat en absolut al sistema mèdic legalitzar-les ja que aquestes realment curen. I el gran negoci de les multinacionals farmaceútiques és que existeixin el màxim de malats crònics: Els seus eterns clients.
    La deshumanització del sistema mèdic és patent, s'han convertit en expenedors de receptes i no en metges o metgeses. El teu relat és bo, però crec que s'ha de polir una mica més. Et seguiré llegint
    Una aferrada pel coll des de Sóller-Mallorca
    Josep Keops

  • un assaig crític[Ofensiu]
    Shu Hua | 13-12-2004

    jo cada dia confio menys en els metges oficials. A mi em va pssar similar amb la meva nena, el pediatra que la va visitar el primr dia ni tan sols la va pesar, quasi ni mirar-se-la. Aleshores vaig començar a demanar canvi de metge i he de dir que me'l van concedir. Això sí, la doctora que tinc ara està saturada, perquè només ella és com cal.
    També depèn de nosaltres que les coses canviïn, protestant com fas tu.
    Vinga, un petó,
    Glòria

    PD. Gràcies pel teu comentari, m'ha fet molta il.lusió

  • Una mica de noció crítica, que prou convé[Ofensiu]

    Suposo que per a segons qui és culpa teva fins i tot posar-te malalt/a.
    Jo, de moment, no m'he trobat amb aquest tipus de problemes (de fet, estic de sort i fa la tira de temps que no vaig a cal metge, i que duri!). Ara, per incompetències, també te'n podria dir unes quantes. N'he sentit i força, de crítiques, i amb exemples ben il·lustratius.
    Pel que fa al relat, l'única observació a fer estaria relacionada amb l'ortografia i una mica amb la puntuació, encara que això són qüestions de forma i no de contingut.
    Bé, et deixo a l'espera de nous relats (encara que jo no puc connectar-me, per regla general, durant la setmana; només dissabtes, diumenges i, a vegades, dilluns (avui és una d'aquelles excepcions que confirmen la regla).
    Doncs res, noia, que ens veiem i segueix treballant

    Fins la propera,

    Vicenç

    PD: I força la generació del '82!!!

l´Autor

Foto de perfil de lorien

lorien

12 Relats

37 Comentaris

20524 Lectures

Valoració de l'autor: 8.93

Biografia:
Em dic Elena, sóc de Maià de Montcal, segur que us preguntareu on està aquest poblet tant petitó de 300 haitants, està al costat de Besalú, però actualment resideixo a Manresa, estic estudiant primer de fisioteràpia, per tant no tinc temps de res, bé ja ho haureu notat, fa una eternitat que no escric res a la web, tinc 23 anys, per ben poc ja que vaig nèixer un fred 21 de desembre, per tant estic sota els dominis de sagitari, per ben poc.

Com que una imatge val més que mil paraules posaré una foto.

Si voleu saber quelcom més de mi visiteu el meu blog: http://spaces.msn.com/members/lorienhpruenca/

tot i que degut al dèficit de temps tampoc hi ha cap actualització... i el meu mail és hpruenca@hotmail.com
aqui si que intento donar senyals de vida almenys una vegada a la setmana quan no hi ha festes...