Estic trista...

Un relat de: lorien

No sé perquè però tinc ganes de plorar, ara que tot sembla anar-me més o menys bé, que finalment estic estudiant el que m'agrada, però jo no sé perquè però tinc ganes de plorar...

Miro per la finestra, una vegada més en aquest dia plujós i només hi veig gent atrafegada i abrigada, anant amunt i avall, preocupats només per ells mateixos. Ningú no s'ha parat a pensar què li deu passar a aquella noia d'ulls de color de mar que els observa i plora a l'altre costat del vidre brut del restaurant de menjar ràpid.

Tothom fa la seva, ningú se n'ha adonat de la presència suau de la noia, les persones deixen de ser persones, individus únics, per formar part de la gent, una multitud grisa i freda que circula per la ciutat, també grisa en un dia plujós com avui.

Per un moment deixo d'observar el carrer i fixo la mirada amb la gent que hi ha dins el restaurant, tampoc s'han adonat de la presència de la noia d'ulls blaus, tristos i inquietants...

Dues taules més enllà hi ha un home tot sol, menjant de pressa, amb una cara llarga, trist com el dia mateix, perquè ningú l'espera quan torna tard a casa... es queda un moment pensant i em mira, com si em volgués dir quelcom, però ajup el cap i torna a menjar.

Altre cop un dia més sense parlar amb ningú, portant una vida trista i grisa, en una altra taula hi ha un home vestit amb les seves millors gales, amb una cartera de pell, deu ser un comerciant... però fa mala cara, aquells ulls verds semblen tristos.

La noia d'ulls blaus observa la situació com si ella no en formés part, veient que no és la única persona que se sent sola, en aquest moment, i la música no hi ajuda gens amb aquell: " Bueno, vale, a lo mejor me lo meresco" no senyor Alejandro, ningú es mereix sentir-se sol...

Ai ara m'he distret i l'home gris i solitari ja ha marxat deixant una safata a la taula que recull el cambrer de seguida, esborrant el rastre que ha pogut deixar aquell home....


Comentaris

  • Realment et fa pensar[Ofensiu]
    keira | 11-09-2005 | Valoració: 9

    M'ha agradat el detall de connectar els dos relats amb la noia dels ulls blaus i el restaurant de menjar rapid ;) Estaba esperant que aparagues el noi amb els pantalons de pana... xD

  • Quants cops ...[Ofensiu]
    moher | 01-02-2005

    ...ens hem sentit així en alfun moment o altre de la nostra vida!!!! molts, per desgràcia.
    Molt ben descrit i autèntic. És curiós que insisteixis en el detall dels ulls, jo també penso que una mirada pot donar molta més informació d'una persona que cap altre tret.

    Felicitats i endavant!

    moher

  • Ulls blaus...[Ofensiu]
    kispar fidu | 19-01-2005

    que ho veuen tot... Una bona descripció d'un dia qualsevol de rutina que es repeteixen constantment. Potser sola, però molt atenta a cada moviment, a cada pas de la gent, tant de dintre com de fora.

    Tens raó, els dies de rutina, la gent va summergida en els seus problemes i pensaments. Tothom sembla immers en un món diferent, en el seu món, on ningú més hi té lloc ni entrada.

    Espero que el pròxim dinar en el restaurant de menjar ràpid, puguis gaudir de la companyia d'algú, i no tinguis temps en fixar-te amb els maldecaps i problemes dels demés! jejejeje

    Ciao!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de lorien

lorien

12 Relats

37 Comentaris

19716 Lectures

Valoració de l'autor: 8.93

Biografia:
Em dic Elena, sóc de Maià de Montcal, segur que us preguntareu on està aquest poblet tant petitó de 300 haitants, està al costat de Besalú, però actualment resideixo a Manresa, estic estudiant primer de fisioteràpia, per tant no tinc temps de res, bé ja ho haureu notat, fa una eternitat que no escric res a la web, tinc 23 anys, per ben poc ja que vaig nèixer un fred 21 de desembre, per tant estic sota els dominis de sagitari, per ben poc.

Com que una imatge val més que mil paraules posaré una foto.

Si voleu saber quelcom més de mi visiteu el meu blog: http://spaces.msn.com/members/lorienhpruenca/

tot i que degut al dèficit de temps tampoc hi ha cap actualització... i el meu mail és hpruenca@hotmail.com
aqui si que intento donar senyals de vida almenys una vegada a la setmana quan no hi ha festes...