L'amor no ho és tot....

L'amor no ho és tot, va dir la Sònia amb la mirada perduda en l'infinit i de seguida va notar aquells ulls, els seus ulls fixats en ella... no l'havia sentit entrar, de fet no sabia quan de temps feia que estava allà palplantat, ni tant sols sabia si havia pronunciat aquelles paraules o si simplement ho havia pensat.

En Jordi va alçar la vista i va dissimular, no volia que se n'adonés de que l'estava mirant, encara que amb aquella vermellor era més que evident.... és que la trobava tant bonica... fixa't que només per veure-la havia fotocopiat tots els llibres de casa seva... és que la Sònia treballa en una copisteria.

Encara ara s'està preguntant si ell l'ha sentit... l'ha observat detingudament, aquells ulls color mel, aquell nas prominent i els llavis molsuts, cabell llarg i arrissat, la seva perdició i amb olleres... sempre li han agradat els nois amb olleres. Però ara no, ara no es volia permetre tornar a caure en l'error, no per una botifarra s'havia de quedar amb el porc sencer, li havia dit en David mig en serio mig en broma, perquè de porc, ja en tenia un, en Manel, que tot i l'ordre d'allunyament segui donant la murga per aquí...

Ostres, avui que la volia convidar a fer el cafè, però després d'aquestes paraules qualsevol li demana alguna cosa, l'amor no ho és tot... què li deu haver passat? Com ho haig de fer?... un munt d'interrogants li martellejaven el cervell... perquè jo n'estic enamorat d'ella, hi somio, amb aquests ulla blaus que semblen dos oceans de puresa i aquests cabells d'atzabeja.... de fet és tal com m'he imaginat sempre la meva mitja taronja... ai que carrincló que m'estic tornant....

Potser m'ha sentit i l'he espantat, això que sembla un bon noi... però en part millor, no vull més maldecaps, però en el fons sé que m'agrada veure'l cada dia per aquí, encara que em fa uns encàrrecs... he estat tot el matí fotocopiant aquests totxos...

Millor li demano demà per anar a fer un cafè, una coca cola o el que sigui, perquè ara no puc, altra vegada la suor freda, els nervis, el tremolor i el que més m'espanta és i si té raó... i si l'amor no ho és tot?