L'amor no ho és tot....

Un relat de: lorien

L'amor no ho és tot, va dir la Sònia amb la mirada perduda en l'infinit i de seguida va notar aquells ulls, els seus ulls fixats en ella... no l'havia sentit entrar, de fet no sabia quan de temps feia que estava allà palplantat, ni tant sols sabia si havia pronunciat aquelles paraules o si simplement ho havia pensat.

En Jordi va alçar la vista i va dissimular, no volia que se n'adonés de que l'estava mirant, encara que amb aquella vermellor era més que evident.... és que la trobava tant bonica... fixa't que només per veure-la havia fotocopiat tots els llibres de casa seva... és que la Sònia treballa en una copisteria.

Encara ara s'està preguntant si ell l'ha sentit... l'ha observat detingudament, aquells ulls color mel, aquell nas prominent i els llavis molsuts, cabell llarg i arrissat, la seva perdició i amb olleres... sempre li han agradat els nois amb olleres. Però ara no, ara no es volia permetre tornar a caure en l'error, no per una botifarra s'havia de quedar amb el porc sencer, li havia dit en David mig en serio mig en broma, perquè de porc, ja en tenia un, en Manel, que tot i l'ordre d'allunyament segui donant la murga per aquí...

Ostres, avui que la volia convidar a fer el cafè, però després d'aquestes paraules qualsevol li demana alguna cosa, l'amor no ho és tot... què li deu haver passat? Com ho haig de fer?... un munt d'interrogants li martellejaven el cervell... perquè jo n'estic enamorat d'ella, hi somio, amb aquests ulla blaus que semblen dos oceans de puresa i aquests cabells d'atzabeja.... de fet és tal com m'he imaginat sempre la meva mitja taronja... ai que carrincló que m'estic tornant....

Potser m'ha sentit i l'he espantat, això que sembla un bon noi... però en part millor, no vull més maldecaps, però en el fons sé que m'agrada veure'l cada dia per aquí, encara que em fa uns encàrrecs... he estat tot el matí fotocopiant aquests totxos...

Millor li demano demà per anar a fer un cafè, una coca cola o el que sigui, perquè ara no puc, altra vegada la suor freda, els nervis, el tremolor i el que més m'espanta és i si té raó... i si l'amor no ho és tot?

Comentaris

  • Mirades i dubtes[Ofensiu]
    Unaquimera | 01-06-2006

    Un relat escrit des de dos punts de vista que convergeixen, que s'apropen i s'allunyen, que obren camins i aixequen barreres, que van i venen, que comença amb un joc de mirades i s'ofega en un mar de dubtes: dues persones que lluiten i fugen, que desitgen i temen, que no juguen perquè se la juguen.

    Bona prosa, clara.

    La narració ben portada.

    Els sentiments retratats amb bon objectiu.
    M'ha agradat descobrir-te, per casualitat, i llegir-te.

    T'envio una abraçada bona,
    Una quimera

  • No ho és[Ofensiu]
    Yuna | 17-02-2006

    tot, però quan hi és gairebé no ens falta res !

    Enhorabona, el relat és obert i dona que pensar una bona estona !

    Yuna

  • És el joc...[Ofensiu]
    AVERROIS | 17-02-2006

    ...del amor, un estira i arronsa constant. Un cúmul de pors i desitjos. El que passa aquestes fronteres pot aconseguir trobar el que busca, encara que alguna vegada et pugis equivocar. Una abraçada.

  • cabells d'atzabeja[Ofensiu]
    jacobè | 17-02-2006

    L'amor no ho és tot però val la pena llençar-s'hi sense por.
    Escrius amb un llenguatge molt fresc.
    Bentrobada Elena! Des que et van robar la ràdio del cotxe que no escrivies...
    N'esperem més ben aviadet!
    cançó

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de lorien

lorien

12 Relats

37 Comentaris

19713 Lectures

Valoració de l'autor: 8.93

Biografia:
Em dic Elena, sóc de Maià de Montcal, segur que us preguntareu on està aquest poblet tant petitó de 300 haitants, està al costat de Besalú, però actualment resideixo a Manresa, estic estudiant primer de fisioteràpia, per tant no tinc temps de res, bé ja ho haureu notat, fa una eternitat que no escric res a la web, tinc 23 anys, per ben poc ja que vaig nèixer un fred 21 de desembre, per tant estic sota els dominis de sagitari, per ben poc.

Com que una imatge val més que mil paraules posaré una foto.

Si voleu saber quelcom més de mi visiteu el meu blog: http://spaces.msn.com/members/lorienhpruenca/

tot i que degut al dèficit de temps tampoc hi ha cap actualització... i el meu mail és hpruenca@hotmail.com
aqui si que intento donar senyals de vida almenys una vegada a la setmana quan no hi ha festes...