M'han robat la ràdio del cotxe

Un relat de: lorien

Si, si com ho llegiu ahir em van robar la ràdio del cotxe i això que no és un cotxe de gamma alta, sinó un Citroen saxo, estava aparcat en un supermercat, el champion del costat del Trueta, envoltat de cotxes i en plena llum del dia, això era algú que m'estava vigilant, perquè vaig deixar la caràtula de la ràdio guardada en el cotxe i tu si veus una ràdio sense caràtula no t'arrisques a robar-la perquè el més normal és que se l'hagin endut...
Quan vaig sortir de classe, a per cert vam fer entrevistes laborals i vaig parlar una mica en públic a veure si hi perdo la por, vaig anar cap al cotxe, on tot estava aparentment tranquil, vaig entrar i vaig veure tot de cables penjats, efectivament m'havien robat la ràdio, però uns experts perquè no em van ni trencar el vidre ni arrencar la ràdio,...
Vaig trucar als municipals i em van dir que ells no podien pas venir i que hi anés jo, a sobre!!!! què els hi costava enviar una patrulla, els hi vaig dir que no era de Girona i que no en tenia ni idea d'on estaven, total que em va fer unes indicacions que era impossible que ho trobés a no ser que hagués fet un màster per entendre el llenguatge i les expressions dels funcionaris...
Sort que se'm va acudir trucar a en Marc per si m'hi podia acompanyar, ell molt amablement em va dir que si i que m'esperaria a la plaça del porro, jo fins allà ja hi sabia arribar, però quan estava en una cruïlla vaig trencar una mica espitosa, per no fer nosa als que venien de cara, perquè està mal fet això de la prioritat de pas, has de creuar tot un carrer molt transitat, bé no entrem en detalls,.... miro i veig els municipals amb les llums a darrera, jo si que em paro i li explico que justament els buscava perquè m'havien robat la ràdio i bla, bla, bla, els hi vaig fer pena i no em van multar, però per quedar bé els hi vaig demanar on era els municipals i "mas de lo mismo" altre cop necessitaves un màster per entendre on collons estava entaforada la seu...
Sort que en Marc m'esperava a la plaça del porro i em va acompanyar i guiar, i mira que en vam arribar a donar de voltes per anar a un carrer del costat, estan molt malament les direccions a Girona, un cop allà... una altra odissea...
Pujo a dalt i veig que només hi ha un tiu per atendre'ns i som tres, quina culpa hi tinc jo, que m'hagin robat la ràdio, que no hagin enviat cap patrulla, que sigui molt complicat de trobar-los com perquè a sobre quan arribi no m'atenguin de seguida, que no pago els meus impostos jo?
Vaig estar una hora com a mínim esperant, vaig tenir temps de visitar totes les instal·lacions, trucar a en Joel per explicar-li el que m'havia passat, de fet ja l'havia trucat abans però clar hi vaig tornar per dir-li que ja era allà, sort d'en Marc repeteixo, i que en tenia per.... una eternitat.
Em vaig llegir tot un article del muy interesante que ocupava 5 pàgines, realment estava molt bé, sobre la informació que guarden les cèl·lules sobre totes les nostres experiències viscudes, prefereixo no saber què hi va quedar gravat ahir, sempre vigilant per la finestra que no em posessin cap multa, perquè es clar aparcament allà no n'hi ha, hi ha una puta línia groga, però ells insisteixen en que deixis el cotxe allà davant, suposo que es guanyen un gran sobresou amb les multes...
Quan finalment em va tocar a mi no m'ho creia, vam baixar a veure el cotxe, jo em pensava que mostraria una mica d'interès i seria peliculero a l'estil CSI, bé una mica, però s'ho mira i em diu: Efectivament li han obert la porta per aquí, veu aquesta goma i li han robat la ràdio, eren uns experts perquè no han provocat cap desperfecte important en el cotxe.... i tu penses cabró no he vingut aquí perquè em diguis una evidència, això ja ho sé o què et pensaves que era mentida que m'havien robat la ràdio perquè aquest efectivament sobra. quants anys has estudiat per arribar a aquesta hipòtesi?
Bé tornem a pujar, ni empremtes ni res, és igual, no cal observar cap mena de pista, això que s'haguessin pogut trobar en un paquet de xiclets que havia perdut a dins del cotxe i curiosament me'l van deixar sobre el seient de l'acompanyant... a sobre gorrons, perquè segur que n'hi faltava un.
Va començar a teclejar lletres i més lletres a l'ordinador, sort que el meu nom és curt, bé ja ho sabem que un requisit per ser municipal, o bé funcionari en general, has d'escriure lentament, bé lentament un cargol seria més ràpid... total que en lloc d'una me'n hagués pogut beure 20 de "damm bier" això que no m'agrada la cervesa, bé amb llimona passa millor, però ja era massa no demanar una damm lemon?
Tecleja el meu DNI i li surt el número de mòbil, no el de casa, que seria lògic ja que també surt la direcció, sinó el mòbil que és personal, i on està la confidencialitat, en aquest puto país ho saben tot de tu, això no pot ser, estem controlats, ves que el nostre món no sigui com Matrix..., una gran pel·lícula per cert!
Total que a 2/4 de 12 vaig arribar a casa, però si a 3/4 de 9 vaig sortir de classe, ara imagina't la odissea, aquests putus municipals no serveixen per res...
A al final em va dir que si tenia la santa sort de que enxampessin un paio robant ràdios i tenia una pioneer, em trucarien perquè l'anés a identificar, si si identificar com a un cadàver perdut, sinó ja me'n podia oblidar, o sigui que a sobre aquesta pèrdua de temps no ha servit per res....


Comentaris

  • ostres..[Ofensiu]
    xaropdetu | 06-08-2005 | Valoració: 7

    quin dia!! encara no havia llegit res teu pero m'agrada com escrius. petons!

    XaRoPDeTu

  • Quina mala passada![Ofensiu]
    jacobè | 06-08-2005

    Ets molt divertida. M'has fet riure molt. A desgrat de la indecència d'aquests ganàpies (lladres i policies) has sabut donar un toc d'humor a l'assumpte. No sense entreveure molta ràbia i mala llet (no m'extranya!). Es fa agradable de llegir, entretingut i per desgràcia escenes ben reals.
    Em sembla que em coneixes...

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de lorien

lorien

12 Relats

37 Comentaris

19713 Lectures

Valoració de l'autor: 8.93

Biografia:
Em dic Elena, sóc de Maià de Montcal, segur que us preguntareu on està aquest poblet tant petitó de 300 haitants, està al costat de Besalú, però actualment resideixo a Manresa, estic estudiant primer de fisioteràpia, per tant no tinc temps de res, bé ja ho haureu notat, fa una eternitat que no escric res a la web, tinc 23 anys, per ben poc ja que vaig nèixer un fred 21 de desembre, per tant estic sota els dominis de sagitari, per ben poc.

Com que una imatge val més que mil paraules posaré una foto.

Si voleu saber quelcom més de mi visiteu el meu blog: http://spaces.msn.com/members/lorienhpruenca/

tot i que degut al dèficit de temps tampoc hi ha cap actualització... i el meu mail és hpruenca@hotmail.com
aqui si que intento donar senyals de vida almenys una vegada a la setmana quan no hi ha festes...