Una nova vida sense ella...

Ja no hi és i la vida continua, tot ha anat més de pressa del que esperava. Encara no sé com he pogut reunir tota la força necessària per dir-li a l'Olga que ja no podia més, que ho hem de deixar i tal com esperava, m'ha dit si carinyo crec que és el millor, i jo ja pateixo per si torna, com sempre...

Però aquesta vegada no, no permetre que torni per espatllar-me la vida, he aguantat moltes coses i ja no puc més i menys ara que estic tant bé amb la Clara. L'altre dia, sense anar més lluny, va passar l'inevitable, ens vam fer un petó. Va ser genial, encara quan hi penso em corren calfreds per les venes...

Tot va anar molt de pressa, estàvem parlant i encara no sé com els nostres llavis es van unir i es van fondre en un bes tendre, sensual i excitant, vaig sentir tantes emocions... Era un petó que em tornava a la vida, a les emocions pures, era com un renaixement.

Jo patia molt, tremolava, perquè a l'hora de dinar com sempre havia menjat all i pensava que ella ho notaria i em diria alguna cosa, però no, no sé si no ho va notar o si ho desitjava tant que ho passar per alt.

Després vam estar molta estona parlant, li vaig dir que li diria a l'Olga altra vegada que no podíem continuar, igual ara ja fa mesos que dormim en habitacions separades... suposo que finalment ho entendrà i marxarà, em deixarà seguir el meu camí.

A veure si l'Olga es decideix a treure els trastos de casa meva. Li haig d'explicar això del petó i que aquest cop va en serio, que no podem continuar així i que serà molt més feliç lluny de mi...

Doncs me n'alegro molt per tu Marc, ja era hora que fossis feliç i amb l'Olga no ho podies aconseguir de cap manera, es que no valorava res... per cert et vols quedar a sopar?

Moltes gràcies Júlia, però haig d'anar a casa a aclarir les coses amb l'Olga, li vull dir això de la Clara i que aquest cop va en serio, que no estic disposat a aguantar més.

Bé fins aviat, dóna molts records a l'Oriol i sinó ens veiem fins divendres al concert de la Mirona, aquí teniu les entrades és el meu regal de reis...

Gràcies Marc però no et confonguis per nosaltres el millor regal és la teva amistat....