Una nova vida sense ella...

Un relat de: lorien

Ja no hi és i la vida continua, tot ha anat més de pressa del que esperava. Encara no sé com he pogut reunir tota la força necessària per dir-li a l'Olga que ja no podia més, que ho hem de deixar i tal com esperava, m'ha dit si carinyo crec que és el millor, i jo ja pateixo per si torna, com sempre...

Però aquesta vegada no, no permetre que torni per espatllar-me la vida, he aguantat moltes coses i ja no puc més i menys ara que estic tant bé amb la Clara. L'altre dia, sense anar més lluny, va passar l'inevitable, ens vam fer un petó. Va ser genial, encara quan hi penso em corren calfreds per les venes...

Tot va anar molt de pressa, estàvem parlant i encara no sé com els nostres llavis es van unir i es van fondre en un bes tendre, sensual i excitant, vaig sentir tantes emocions... Era un petó que em tornava a la vida, a les emocions pures, era com un renaixement.

Jo patia molt, tremolava, perquè a l'hora de dinar com sempre havia menjat all i pensava que ella ho notaria i em diria alguna cosa, però no, no sé si no ho va notar o si ho desitjava tant que ho passar per alt.

Després vam estar molta estona parlant, li vaig dir que li diria a l'Olga altra vegada que no podíem continuar, igual ara ja fa mesos que dormim en habitacions separades... suposo que finalment ho entendrà i marxarà, em deixarà seguir el meu camí.

A veure si l'Olga es decideix a treure els trastos de casa meva. Li haig d'explicar això del petó i que aquest cop va en serio, que no podem continuar així i que serà molt més feliç lluny de mi...

Doncs me n'alegro molt per tu Marc, ja era hora que fossis feliç i amb l'Olga no ho podies aconseguir de cap manera, es que no valorava res... per cert et vols quedar a sopar?

Moltes gràcies Júlia, però haig d'anar a casa a aclarir les coses amb l'Olga, li vull dir això de la Clara i que aquest cop va en serio, que no estic disposat a aguantar més.

Bé fins aviat, dóna molts records a l'Oriol i sinó ens veiem fins divendres al concert de la Mirona, aquí teniu les entrades és el meu regal de reis...

Gràcies Marc però no et confonguis per nosaltres el millor regal és la teva amistat....

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de lorien

lorien

12 Relats

37 Comentaris

19705 Lectures

Valoració de l'autor: 8.93

Biografia:
Em dic Elena, sóc de Maià de Montcal, segur que us preguntareu on està aquest poblet tant petitó de 300 haitants, està al costat de Besalú, però actualment resideixo a Manresa, estic estudiant primer de fisioteràpia, per tant no tinc temps de res, bé ja ho haureu notat, fa una eternitat que no escric res a la web, tinc 23 anys, per ben poc ja que vaig nèixer un fred 21 de desembre, per tant estic sota els dominis de sagitari, per ben poc.

Com que una imatge val més que mil paraules posaré una foto.

Si voleu saber quelcom més de mi visiteu el meu blog: http://spaces.msn.com/members/lorienhpruenca/

tot i que degut al dèficit de temps tampoc hi ha cap actualització... i el meu mail és hpruenca@hotmail.com
aqui si que intento donar senyals de vida almenys una vegada a la setmana quan no hi ha festes...