Nostàlgia de la vida

Mires enrere. I et perds entre records, entre fotografies on la pols s'hi havia començat a fer el seu lloc. De quan anaves a la guarderia, d'aquella excurció al zoo amb la classe; de la teva primera comunió i de les vacances a París. Del teu primer concert. De moments plens de somriures. Moments on tot era clar, on ni tan sols sabies que els problemes existien (o no ho volies saber)
Aquell primer llibre que et va fer apassionar a la lectura. O el teu primer poema. Velles notes d'una cançó oblidada. Cartes d'aquell primer amor. Propaganda d'aquella manifestació on demanàvem la llibertat.
Dedicatóries que prometien una amistat eterna. Frases plenes de ganes de menjar-se el món. Cartes farcides de sentiments i emocions. Les espelemes del meu vuité aniversari (que ni tan sols sabia que conservava). Les primeres arrecades. Cartells que criden un No a la guerra. L'examen on vaig treure el meu primer excel·lent. L'entrada del cinema d'on ja s'ha esborrat el nom de la pel·lícula. Números de telèfon que no saps ni si encara existeixen. Monedes que ja no tenen valor. Papers amb promeses que mai es van complir.


Què ha passat? On són tots aquells moments? On han anat les il·lusions? On s'han amagat els somnis? On són totes aquelles persones que prometien no marxar del meu costat? On són les forces per poder volar? On és tota la vida que volia viure?