NOSALTRES SOM LA TERRA (Als pobles indígenes)

Un relat de: Lluís Berenguer
Heu vingut a pertorbar la pau.

Heu vingut amb els vostres estris
predicant-nos prosperitat,
assegurant-nos un futur de fortuna,
de benestar, d’èxit, de felicitat.
No ho volem! Som en present i pel present!
Aneu-se’n!

Però, el meu poble mor assassinat…
l’arbre deixa caure l’ultima fulla
d’una saba ja estèril,
terra sense miracle, prostituïda...
per vosaltres! Maleits!

El vostre progrés ens mata.

Però la sang vessa aquesta terra meva
com segell de pacte etern,
no em traureu!
Jo sóc aquest espai! Aquesta terra!
Som U!

Degollats, enverinats, afusellats,
caiem els seus fills, cadàvers...
però la natura, sempre jove,
farà renàixer la ira de les nostres memòries,
milers de milions de memòries!
Naturalesa forta, impàvida, inexorable,
per fer justícia en Consciència.

La Consciència del planeta ha despertat,
que no escolteu el soroll de les seves sentències?

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: