Només vaig fer-li cas

Un relat de: Frèdia

Encara era maca, la Noemí, tot i que vorejava la cinquantena. Tenia uns ulls ametllats, dolços, del color de la mel, i un somriure indolent, que li pronunciava els pòmuls i li marcava unes petites arrugues a la comissura dels llavis. Mai no hauria dit que unes arrugues em poguessin fer anar de corcoll. Només jo, i se m'omple la boca en assegurar-ho, sabia què s'amagava darrere d'aquelles ratlletes dibuixades a la pell. Vostè, senyoria, és un home massa ocupat per fixar-se en aquests detalls. La Noemí sempre deia: "Tu saps com mirar una dona." I ella, senyoria, no mentia mai. La Noemí, cregui'm, era una dona desitjosa, d'aquelles que no passa mai desapercebuda per un home com cal. I jo, senyoria, sóc un mascle de cap a peus.

Perquè m'entengués li hauria d'explicar quina mena de dona era la Noemí, perquè està clar que vostè no en té ni idea. Només em cal mirar-lo per saber que vostè està ben peix pel que fa als desitjos secrets de les dones. I la Noemí en tenia, de desitjos secrets, i també una vehemència poc comuna i una imaginació inesgotable. Jo no la vaig matar. Mai no li hauria fet cap mal. Si jo l'estimava amb bogeria!, amb bogeria! Li ho juro per la meva mare, que en pau descansi. Li ho juro pel meu honor i pel seu bon nom, també. No la vaig matar. Només vaig fer-li cas.

Com va passar? No sé com va passar. Ja li he dit que la imaginació que tenia la Noemí era inesgotable. Li agradava jugar. I a mi, seguir-li els jocs. Que volia que preparés un safari, doncs el meu menjador es transformava en la sabana africana o en la selva amazònica i s'omplia de remors inquietants, del moviment sinuós d'una serp, de l'udol del vent entre el brancam. La sensació de perill l'excitava. La idea de la dona indefensa davant d'una fera terrible que amenaçava de devorar-la, la portava a l'èxtasi. I era impossible no mossegar-li la carn perfumada. Quan ens havíem de veure, deia, es posava un oli que li deixava la pell de seda. I era veritat. Fregar-li la pell em feia posar la pell de gallina. No, senyoria, jo no tinc capacitat per inventar res. Era la Noemí qui m'empenyia, qui em torbava, qui proposava cada vegada jocs més arriscats. I jo no volia decebre-la. Si alguna vegada deia "no", ella em clavava una mirada que em tallava la respiració i remugava: "Ja tinc un marit que em porta a festes i em regala joies. Ara lliga'm les mans." I jo les hi lligava.

No sé pas com va passar. Un dia va dir que li venia de gust convertir-se en geisha, i s'emblanquinava la cara, es posava un quimono i unes xancletes i em servia el te agenollada. No sap quina olor desprenien els seus cabells, senyoria. No sap amb quina dolçor omplia la tasseta i després s'ajeia als meus peus tan dòcil, tan vulnerable. No sap amb quina convicció em va posar a les mans el mocador de seda vermell. Però no em va dir: "Lliga'm". Va ser molt clara, senyoria. Va dir: "Escanya'm". I jo vaig dir que no, li ben juro que vaig dir que no. I ella em va fer aquella mena de mirada que m'espantava: " Ja tinc un marit que em porta de viatge. Allà on vull anar només m'hi pots portar tu." Això va dir, senyoria, i jo vaig lligar-li el mocador al coll amb un nus ben fort, cada cop més fort, mentre li feia l'amor i em queien les llàgrimes. I quan el plaer era a punt de sacsejar-la, encara va tenir alè per dir: "Ara, ara, ara...", i jo vaig prémer més fort el nus, fins que no va dir res, fins que s'aturà amb els ulls oberts, amb una mirada aterrida com si hagués vist el dimoni abans de deixar aquest món. Només llavors em vaig adonar que no estàvem sols, que algú ens observava. Vostè sap que jo sóc innocent, senyoria. Sap que la Noemí fugia del dimoni i s'emparava als meus braços. Jo ja he dit tot el que havia de dir, senyoria. Ara és el seu torn. Ara expliqui'm vostè la veritat. Expliqui'm per què he escanyat la seva dona.

Comentaris

  • Molt obedient![Ofensiu]
    nuriagau | 15-05-2011 | Valoració: 10

    El text constitueix un monòleg del protagonista. Només coneixem la identitat de l’interlocutor al final del relat aconseguint el somriure i la sorpresa del lector.

    Una història que, narrada amb mestria, aconsegueix que resulti versemblant. El que sí és molt creïble és que la vida de la pobra Noemí, acompanyada d’un home rigorós i que actua segons les lleis, és molt avorrida. El problema és que potser es passa cercant animació.

    Ens seguim llegint,

    Núria

  • Genial![Ofensiu]
    copernic | 27-11-2010


    Esplèndidament escrit, impecable de forma, narrativament fluïd i amè, al final ens obsequies amb un gir copernicà (hehe!) Molt bó!

  • Molt bo !![Ofensiu]
    umpah | 24-08-2010 | Valoració: 10

    Magnific !!

    no t'havia llegit mai i la veritat és que he quedat sorprès amb aquest relat tan contundent.
    Escrit amb força de principi a final i acabant amb sorpresa.

    M'agradat molt.

    Salut !!

  • Rebenvinguda, Fredia![Ofensiu]
    Maria Sanz Llaudet | 18-08-2010

    Acostumo a llegir els relats que es presenten als reptes i, en aquest cas, he tingut la grata sorpresa de veure que t'hi havies presentat tu. Em va alegrar llegir-te i constatar que el teu estil i la teva saviesa literària segueixen intactes.
    Jo també espero amb il.lusió que segueixis escrivint, Fredia. He trobat a faltar les teves lletres!
    Una abraçada

  • Feliç 5è Aniversari d'RC[Ofensiu]
    mar - montse assens | 11-01-2009

    FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
    relataire!!!


    5 aniversari RC



    Si avui és diumenge 11 del 2009, avui és el cinquè aniversari d'RC. Passa pel fòrum i descobreix com pots "enganxar" en un dia com aquest Recorda: NOMÉS AVUI! T'ho perdràs?

  • M'afegeixo...[Ofensiu]
    Maria Sanz Llaudet | 05-08-2007

    al comentari de l'angi per dir-te que trobo a faltar els teus relats. Potser sí que si entre tots et punxem una mica acabaràs fent-nos un regal!
    Una abraçada, Fredia

  • Només era per dir-te que se't troba a faltar.[Ofensiu]
    angie | 27-07-2007

    Ja et vaig comentar aquest relat, però me l'he rellegit i reitero el que vaig dir-te. Ets una de les prosistes que més m'agraden del web i com fa temps que no escrius, vinc a punxar-te una mica...
    (això no ho faig mai, però així, sortint als darrers comentats, segur que hi haurà més relataires que t'emprenyaran, jejejeje)

    una abraçada!

    angie

  • noia, chapeau![Ofensiu]
    gypsy | 05-04-2007 | Valoració: 10

    no m'agradaria ser a la pell del jutge...
    fantàstica història, humana, real quasi es pot tocar...

    petons.

    gypsy

  • Com sempre, Fredia...[Ofensiu]
    Maria Sanz Llaudet | 22-03-2007 | Valoració: 10

    m'has deixat sense paraules. La història ben tramada, la descripció sorprenent, el ritme fantàstic i el final apoteòsic.
    I jo sempre arribant tard! Normalment estic pendent de que hagis penjat un nou relat, i precisament quan fa un parell de dies que no he vingut a mirar, pataplammm, ja fa dos dies que l'hauria pogut llegir! I em sap greu perquè, com sempre, sé que serà un plaer llegir un relat teu amb aquest estil tant propi.
    Una abraçada ben gran.

  • Sorprenent...[Ofensiu]
    aiguasalada | 22-03-2007 | Valoració: 10

    final per a un magnífic relat ple de gran força passional!
    Molt interessant el plantejament d'aquesta situació d'estrets lligams i vincles, fins i tot de submissió, entre els dos amants.
    Unes paraules tan ben trobades que obren la nostra fantasia a viure el que passa en cada instant. El cop de la mort i la incògnita de la darrera pregunta deixen aspectes de intriga en l'acabament de una passió, transformada en un drama clàssic.
    Un plaer llegir-te.
    Una abraçada càlida plena de la meva
    aiguasalada

  • Una passió....[Ofensiu]
    MarBlava | 21-03-2007 | Valoració: 10

    portada fins al final.
    M'encanta la vitalitat del personatge, està súper ben trobada la Noemí!
    Segur que la seva vida amb el jutge era un avorriment. Ella necessitava emocions fortes i les va trobar.
    Una forta abraçada, et felicito pel relat.

  • l'home d'arena | 20-03-2007 | Valoració: 10

    com que sóc fan i devot, només em queda dir allò de ... més, més, més... i afegir un humil "perfa", si us plau...


    D'això, és vos la rosa, el roser, o qui s'insinua per darrere (que tant s'hi val)?

  • Bo. bo, boníssim![Ofensiu]
    angie | 20-03-2007

    Feia temps que no llegia un relat tan ben parit. I perdona l'expressió, però noia... L'estil, la trama, l'estructura, l'ambientació, el treball del personatge principal, les descripcions... tot és genial. El final és la cirereta del pastís!. I el títol lligat amb el final, un bon recurs.

    Felicitats! I sí, opino el mateix que diuen per aquí sota, llàstima no estigui al llibre de microrelats...

    angie

  • Ligeia | 20-03-2007

    Això m'ha sortit de la boca en llegir l'última lletra del teu relat.
    M'he enganxat des de la primera paraula gràcies al tan encertat ritme narratiu i a la intriga que desprén.
    Fantàstic!

  • Un relat, senzillament perfecte[Ofensiu]
    pivotatomic | 20-03-2007

    De lèxic, de ritme, d'història. I, a sobre, amb un gir final soprenent.

    Voldria trobar-li alguna pega, encara que només fos per poder-te ajudar a millorar-lo, però, francament, no crec que es pugui fer gran cosa.

    Una llàstima que no estigui al llibre de microrelats...

  • Humana,...[Ofensiu]
    rnbonet | 20-03-2007 | Valoració: 10

    ...dolça, amarga, tendra, irònica.
    Amb un ritme intern, de repeticions, d'idees, de seqüències.
    Amb un final sorprenent.
    Enhorabona! Salut i rebolica!

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: