Nòmades de mena

Un relat de: Mercè Bellfort

NÒMADES DE MENA



Quan els nostres amos varen inagurar la sabateria al bell mig de la Rambla de Catalunya hem de dir que ens sentirem orgulloses d´ells. Sabíem que , a partir d´aquell dia seríem l´atracció de moltes mirades masculines, femenines, infantils…
La varietat era enorme. El nostre servei a la comunitat es posava als seus peus. Reconeixem que aquesta part del cos, que de vegades queda un xic oblidada - bé perquè és a la part final del mateix ,bé perquè un rostre o uns pits ben exuberants resulten més provocadors-, mereix una atenció especial.
Confirmem que els peus tenen una paciència de sant perquè els toca aguantar cada dia el cos que, per sort o per desgràcia, té menys o més pes. No és el mateix suportar seixanta quilos que cent, evidentment. I aquest mèrit s´ha de reconèixer.
I és en aquest moment quan intercedim nosaltres: els proporcionem comoditat - si els fabricants utilitzen una bona pell-, també bellesa i color. L´estètica és una part molt important que cal cuidar especialment. Oi, senyors dissenyadors?
En aquesta tarda de dissabte portem una disbauxa a la botiga que és massa. Tots anem de bòlit: nosaltres i elles, les dependentes, és clar.Que si un 37 d´aquell model vermell del costat de la marró que està dreta, al racó de l´aparador. Que si aquestes m´apreten massa o el talons són molt alts i em resulten incòmodes. Que si som massa cares…
Home!, si es vol qualitat i disseny ja se sap. Sinó sempre pots anar a parar a la botiga dels xinets.
Però nosaltres estem instal·lades al centre de la ciutat, en una botiga de categoria, de luxe. De vegades ens trobem amb un tipus de "clientes" pesades com elles soles: ens fan desfilar per desenes, com si es pensessin que estan en una passarel·la. Comencen a introduir els seus peus dins la nostra pell i desfilen amunt i avall tranquil·lament sense pensar com ens estant ofenenent. Perquè… tot i la delicadesa externa de les senyores n´hi ha cada una que necessitaria un bon bany de sal o algun remei més contundent. Creiem que se´ls hauria de parar els peus, francament.
Bé ja se sap, quan estàs a disposició del públic te´n trobes de tots colors.
Per sort, ens ha arribat el nostre torn! Hem anat a parar als peus d´una princeseta d´uns cinc anys que té els peuets d´àngel. Quin gust! No és per res, perquè ella ja té el seu mèrit innat, però deixeu-nos dir que aquestes sandalietes roses que està passejant per la nova estora són una meravella. Som una meravella! Ens agradem mutuament i els seus pares demanen a la dependenta que ens posin dins la nostra capsa.
Bé, ara descansarem una estona, perquè ens sembla que, a partir de demà, haurem d´anar a tota màquina. Aquesta nena se la veu molt inquieta. Farem tot el possible perquè pugui gaudir de nosaltres al llarg de tot el dia. Serem testimonis directes de què farà, d´on anirà…Estarem al peu del canó, sempre amb ella, protegint-la dels terres mal asfaltats o de les brutícies dels carrers.
Adéu companyes, segur que a vosaltres també us tocarà aviat el vostre torn. Ja sabem que som nòmades de mena i portàvem massa dies gandulejant per l´aparador. El nostre destí és l´acció, sinó quin servei faríem a la societat?
Només tenim una curiositat: a quin barri ens desplaçarem a partir d´ara?
En fi, també hi ha objectes que som un xic xafarderots. No us penséssiu que només és una exclusiva vostra, dels humans.

Comentaris

  • Molt ben escrit![Ofensiu]
    copernic | 01-03-2008 | Valoració: 10


    L'atractiu d'un relat comença amb el títol. Aquest és enganyós, suggeridor. L'objectiu és que el lector es pregunti: "De què parlarà l'autor?". El text és ric de lèxic, però entenedor. Fas servir expressions populars relacionades amb els peus i utilitzes un polsim d'ironia que el fa encara més agradable.
    Resumint, un text molt bó sustentat en un objecte material poc sospitós d'ésser literari encara que, si l'agafes pel cantó del fetitxisme, les sabates "donen peu" a moltes interpretacions.
    M'ha recordat una mica el meu relat "Un fet extraordinari" per fer servir també un objecte material, en aquest cas un aliment.
    Doncs, res. que un altre moment que tingui seguiré llegint les teves recomanacions.
    Petons, admiradora mig-empordanesa! empordanesa

  • Molt agradable[Ofensiu]
    Josoc | 03-09-2007

    Tens un sentit de l'humor que connecta bé amb el meu. El teu relat m'ha fet passar una bona estona. Gràcies.

  • molt simpàtic[Ofensiu]
    ANEROL | 21-07-2007 | Valoració: 10

    i amè de llegir

  • QUINA GRÀCIA!!![Ofensiu]
    EULALIA MOLINS ARAGALL | 20-07-2007 | Valoració: 8

    POSAR-SE A LA PELL DE LES SABATES, REALMENT, SI PARLESSIN I SENTISSIN, QUINA VIDA MÉS AGITADA QUE TENEN I QUINA PILA D'ANECDOTES PER EXPLICAR! TANTES QUE FINS HI TOT ELS HUMANS ENS LES PODEM IMAGINAR, MOLT BON RELAT I DIVERTIT. UN PETONÀS...!

Valoració mitja: 9.33