No vàrem saber

Un relat de: Jordi Piqueras
No vàrem saber ocupar el vostre espai.
I no volíem. I no en sabíem.
I no gosàvem ni tan sols anomenar-ho.
Dir-nos clarament, amb la veu forta,
que mai més estaríeu amb nosaltres.
Us buscàvem amb la mirada i amb el gest,
cercant-vos en situacions complaents però llunyanes.
I us ubicàvem en qualsevol lloc,
arrecerats en una volta, en un portal o a una plaça,
sempiternament somrients i disposats.
I no vàrem saber ocupar l’espai.
No vàrem voler. No en sabíem.
Ara, volgudament,
desitjant-ho, aprenent-ho,
no caldrà mirar mai més enllà
que dins nostre.

Comentaris

  • Absència dolorosa[Ofensiu]
    Percival Ashford | 19-01-2026

    El poema transmet, amb honestedat, una absència dolorosa, i l’aprenentatge tardà de l’assumpció interior de la pèrdua. La repetició inicial (“No vàrem saber… No volíem. No en sabíem”) crea un ritme sec i acumulatiu força efectiu. L’excés de “no” i la progressió cap al “ara, volgudament, desitjant-ho, aprenent-ho” marquen un gir psicològic creïble i ben gradat.
    El llenguatge és net i contingut, sense caure en sentimentalisme ni en ornaments innecessaris, cosa que li dóna força. És un text sobri, sincer i estructurat que aconsegueix emocionar sense fer trampes retòriques.