No te'n vagis.

Un relat de: Clara Garcia Collado

Somniant els teus llavis,
cada cop més propers als meus.
Vivint de somnis,
esperances i d'un desig,
que a mesura que passa el temps creix,
es descontrola , i em fa por..
Por de que m'acabi fent mal..
Por de que es vaigi fen més i més gran,
Que no tingui un límit, un lloc al que parar.
No et vull fer esperar,
Com tampoc vull que
igual com un dia vas aparèixer, avui hagis de marxar.

Comentaris

  • suposo que ja sabs que no m'agrada la poesia oi?

    si el contingut em diu alguna cosa ho comento, si no em diu rés, passo de llarg.

    Aquest escrit traspüa un sentiment de "vull, peró em fà por deixar-me anar.

  • La por[Ofensiu]
    Joan G. Pons | 19-06-2010 | Valoració: 10

    Quan s'estima no hi ha por. La por és una invenció mental.... quan....
    Relat molt guapo !