No sóc mort

el que m'agrada més dels teus relats i poemes? Que dius moltes coses amb poques paraules i totes molt sucoses.
Diuen que mentre hi ha vida hi ha esperança i un cos ferit, quan es guareix, té més empenta que abans.
Gràcies mestre joanalvol.Una abraçada.

Molt guerrer. Un discurs brillant.

Un poema amb aires èpics, de lluitador que demana respecte pel seu honor. No importa quina és la lluita, quina la batalla que ha lliurat, potser tant sols ha viscut i les esgarrinxades del viure l'han fet postrar el genoll.
Molt de sentiment ens mostra aquest poema.

Cosa a part:
Tenies raó en allò d'aquell mot que em vas remarcar en el poema del silenci a ritme de blues. Penso que a voltes el corrector de l'ordinador em fa jugades per divertir-se. Mira que era prou evident. Gràcies per comentar-ho!

Una abraçada i records.

Ferran

d'aquells que encara respirem i ens volen fer fora, fora de temps, abans d'hora. Força i coratge per ignorar aquest dolor, aquesta angoixa que ens volen incrustar a l'esquena, al cor. Gràcies per aquests mots.

M'ha agradat molt la força i la musicalitat del poema, i el contingut, amb tan poques paraules, és molt ric i colpidor.

Moltes gràcies per aquest regal, és realment una perla!

Ara sóc Sergi Elias Bandres.

Les persones amb una ferida sempre necessiten algú que els guareixi.

Si la tev a intenció en el moment de publicar el poema, era oferir arguments “per a què ningú es doni per vençut”, tal com manifestes, crec que ho has aconseguit amb escreix, Joan.

Els teus versos són una demostració de què tothom és viu, quan se sent ferit, mentre pateix, mentre presenta els simptomes de la malaltia i mentre es guareix, mentre cau i mentre s’aixeca... i mentre hi ha vida, hi ha esperança.

Crec que coincideixo amb tu quan reconec que ens poden vencer els elements enemics en una batalla, però no perdem la guerra mentre podem dir: “ jo no sóc mort!”

T’envio una abraçada molt viva,
Unaquimera

Potser ferit, però amb una força interior que es nega a deixar-se abatre. Aquesta és la teva riquesa, la teva saviesa, lluitar sempre, mirar endavant, cercar la plenitud, aprendre dels errors i mai seràs vençut .
Una poesia que m’ha commogut per el gran contingut que porta.

Una forta abraçada amic

Expresses de meravella el desig que sàpiguen que ets viu, malgrat que alguns esdeveniments t'hagin ferit. En aquest cas, els pensaments van dirigits a una segona persona, però, moltes vegades, també podrien anar adreçats al nostre interior, quan sentim que l'ànim ens decau i no podem gaudir amb plenitud de la vida...

Et felicito, Joan; una forta abraçada,

Pilar

M'ha sobtat la força que desprènen les teves paraules.
M'agrada.
Salut!

és un crit de lluita, no estàs vençut... et felicito
una abraçada
joan

No ets mort, no, els teus precisos, bells mots ho comfirmen.M'has inspirat la publicació d'un poema escrit fa cosa d'un any, més o menys. Es diu "Coloms missatgers dins del meu cap". No sé quan sortirà, ja ens parlarem. Una abraçada
Illadestany