El Pont

Un relat de: joanalvol
Immers en el corrent del riu
talment com el curs de la vida
l’home, dreçant el cos, no hi neda,
en la llera hi diposita,
penes, odi, alegries,
violència i ressentiment
i un bri d’amor, mescla incongruent.

El decurs de les aigües s’alteren,
es desenfrenen, mal i bé es multipliquen
amb alternança frenètica.

Cal ser pont, posar un peu a cada riba
guaitar com el corrent davalla,
arrossegant la impura deixalla
que l’home, ell mateix es fabrica.

Joanalvol
1982

Comentaris

  • Cal ser pont...[Ofensiu]
    Naiade | 27-02-2012 | Valoració: 10

    ...i aferrar-se amb un peu cada riba per no ser arrossegat per l’alquímia que nosaltres mateixos em conjurat. Cal prendre nota de les teves sàvies reflexions, sempre aporten lliços de vida. Gracies Joan
    Una forta abraçada

  • entre riba i riba[Ofensiu]
    Unaquimera | 09-02-2012 | Valoració: 10

    Prenc bona nota, com de fet faig sempre que et llegeixo, benvolgut amic, del consell ben expressat que contenen aquests versos: “Cal ser pont”.

    També d’algun altre que es deriva:” el corrent davalla”, i tot passa o acaba passant amb el temps, i més val no aferrar-nos gaire a allò temporal... Més val “posar un peu a cada riba” i mirar endavant.

    Respecte a què l’home és un ésser fruit d’una “mescla incongruent”, ja fa temps que ho penso i que ho vaig expressar d’una forma aproximada en aquell poema titulat Càlid hivern, que no sé si coneixes.

    M’alegra veure que estàs inspirat i vas publicant, gairebé no t’atrapo... ;-)

    T’envio una abraçada càlida malgrat és hivernal,
    Unaquimera

  • gràcies joan de nou...[Ofensiu]
    joandemataro | 08-02-2012 | Valoració: 10

    pel teu últim comentari,
    m'agrada que t'agradi...

    salutacions i salut !
    joan

  • El pont del Molinet[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 02-02-2012 | Valoració: 10

    Aquest cap de setmana passat vai atravessar el pont del Molinet, a Santa Coloma de Gramenet. Uneix aquesta ciutat amb el barri barceloní del Bon Pastor. El que més em va agradar és el molí que hi ha a la riba gramenenca, que dóna nom al pont i que avui és un restaurant. Sobre el pont observava el que tu descrius. Val tant la pena aturar-se dalt d'un pont i observar la vida! Una forta abraçada Joan.

    aleix

  • Breu,[Ofensiu]
    free sound | 02-02-2012 | Valoració: 10

    Precís, concís,
    El corrent del riu,
    el corrent de la vida...
    amb un sobtat final:
    “arrossegant la impura deixalla
    que l’home, ell mateix es fabrica.”
    Molt bon poema.
    Felicitats!!

  • tot el poema és...[Ofensiu]
    joandemataro | 02-02-2012 | Valoració: 10

    una gran metèfora joan, aquest riu brut que va dipositant residus...

    molt original i molt ben trobat

    salutacions mig congelades
    joan

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: