El llac mental

Benvolgut Aleix, sí, clavat! Atribueixes al cervell el mateix que jo a la ment! La diferència és en el concepte filosòfic que jo dono a la ment i que no pot atribuir-se al cervell, ja que en ser un òrgan físic no pot crear res de res. Si el cervell tingués aquesta facultat, podria crear-se ell mateix i construir la vida. Em sembla que aquest no és el cas.
Una abraçada, Aleix
Joanalvol

El cervell com a matèria gris que no en deixa passar ni una. És un tresort daurat. Ho administra amb sabiduria i nosaltres l'hem de saber destriar. Feina difícil, feina desconeguda la que amaga el cervell en aquests replecs tan grisos i amagats. És un món per a descobrir més i admirar encara més. M'alegra molt llegir-te de nou Joan. Ja veig que estaves reflexionant. Una abraçada ben forta.

Aleix

Que senzill sembla el navegar per aquests dos rius,deixant que impregnin de benestar el nostre organisme. Segur que si ho fèiem tal i com ens dius, el món seria més feliç i aprendríem a caminar plens de bons coneixements, fins i tot podríem guarir-nos a nosaltres mateixos i als nostres iguals connectant aquestes ones concèntriques i esdevenir-ne un conjunt ple d’harmonia...
Una forta abraçada amic Joan