Els cinc elements

Els indis sioux, o els kiowas, o els comantxes, o els peus negres, o tants i tants d'altres coneixien molt bé aquesta relació entre els cinc elements de la natura i l'home. Tot era una unitat. I trencar-la, posava en perill la seva pròpia existència. Poema breu, però amb la raó del temps i la reflexió. Una abraçada Joan i fins aviat!

Aleix

gràcies per tot
joan

Tan sols dues estrofes per evocar tantes imatges...Com una gestació, un úter matern que ens agombola i ho conte tot. Genial!!
Una forta abraçada

Veig que he triat un dia tristament adient per llegir aquest darrer poema teu, amic Joan.
Tinc dins la retina la imatge del foc devorant el bosc prop de Rasquera, núvols de fum aixecant-se del terra encès, entre turons calcinats que esperen la pluja dels hidroavions o la del cel generós.
Queda en peu el dubte de si ha estat una mà humana la causant voluntària del desastre.
L’ésser rei de la creació continua infligint mal a qui el pateix...

Un poema molt equilibrat, aquest!

T’envio una abraçada molt humana,
Unaquimera

Els elements que es relacionen i es transformen,
i les persones i els mots que es fusionen.
Bella poesia!
Una abraçada

de forçes que es van compensant entre elles

gràcies de nou joan per les teves sàvies paraules

i ja et felicito pel teu proper poema-relat número 100 a RC

abraçades
joan