Els set principis hermètics, per la poesia i el poeta.

Un relat de: joanalvol
Jo et prenc poesia, crec que et tinc en mi
com et dónes a tothom, que et vol viure.
Jo no sóc poeta i voldria rebre
el to del so per fer un poema
sobre filosofia, sí,
filosofia pregona, hermètica.

El principi diu així:
“El Tot és Ment; l’univers és mental”.
No és la ment ordinària, concreta
sinó el cim de la ment abstracta
que amb el nivell més elevat connecta
amb la pura essència espiritual.

Tot es correspon “Com a dalt és a baix;
com a baix és a dalt”. Allò que dalt és immers
és el mateix alè que a baix impulsa
el mateix respir en tot l’univers.

“Res no és fix; tot es mou; tot vibra”.
Com vibra el poeta en cerca de la poesia
i es mou, i escriu un tros de vida cada dia.

“Tot és dual; tot té dos pols que s’oposen
idèntics en natura, diferents en grau;
i que en els extrems es toquen”.

Guaita el termòmetre, on comença el fred?
o la calor? El bé i el mal, l’odi i l’amor.
On acaben i on comencen
la justícia i la iniquitat,
la veritat i la mentida,
la corrupció i la moral?
On comencen i on acaben?

Escriu poeta, escriu! Expressa’t!
Dóna caliu a la bellesa,
i forma al continent sense mots,
amb la paraula la musa et prové
la profunda expressió de l’amor.

La poesia recerca l’essència vera,
qui nega la veritat, en la mentida renega.

“Tot flueix i reflueix; tot ascendeix
i descendeix; tot es mou com un pèndol;
el ritme el compensa.”

Expressa poeta el que sents i el que penses
canta a la vida el dolor i l’alegria
el goig i el patiment,
eleva’t! per damunt de la impotència
I el tràngol penós passarà arran de terra.

En el flux i reflux, les ones vives,
en el vaivé, et besaran amansides
i el bell poema, gronxant-te al ritme,
en l’arena de la vida serà visible.

“Tota causa té el seu efecte;
tot efecte té la seva causa;”
La causa, en la poesia, diu: viu-me!
per l’efecte en el poeta respon: fes-me viure!
Hom recull allò que sembra.

“El Gènere existeix arreu, és en tot;
tot té el seu principi masculí i femení.”
El masculí genera i al femení engendra,
però és el femení que la forma crea
i en la creació ambdós es regeneren.

El gènere existeix en tots els plans
en el físic, en el psíquic i en l’esperit.

Ningú no escapa a la Llei,
només el savi la mitiga.

Joanalvol

26 d’Octubre del 2006

Comentaris

  • Poema sobre la vida[Ofensiu]
    Unaquimera | 26-02-2012 | Valoració: 10

    Crec, amic Joan, que has rebut “el to del so” i has sabut fer un poema sobre la vida, de la qual el pensament filosòfic és una manifestació o una forma d’entendre-la.
    I a través dels vers has reescrit principis i contrastos, dubtes i certeses, i has expressar en paraules essències del pensament.
    Has recollit, estrofa a estrofa, el fruit de la reflexió i l’expressió: la saviesa de qui observa i raona, de qui aprèn tot vivint, com fas tu.
    Demostres, d’aquesta manera, com la vius i com et fa viure!

    T’envio una abraçada poètica,
    Unaquimera

  • Les set vides de la poesia[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 24-02-2012 | Valoració: 10

    I no ets poeta Joan? Doncs jo he aplicat set teories i es compleixen en tu. La reflexió és poesia també. La sensació és poesia també. Aquest poema vessa angoixa de poeta, el dubte etern del "què diran". Sincer i emotiu relat, ideal en tardes de dubte. Una forta abraçada.

    Aleix

  • per primera vegada no estic d'acord...[Ofensiu]
    joandemataro | 12-02-2012 | Valoració: 10

    amb tu joan... quan dius que tu no ets poeta, per mi si que ho ets doncs els tues mots sovint em conviden a pensar , em desperten sentiments i sensacions... a la fi què és la poesia sinó?

    i si li sumem que ets una persona propera i amable, amb els teus comentaris no puc fer més que agraír-te tot plegat

    escriu poeta!
    abraçades
    joan

  • Viure i escriure.[Ofensiu]
    free sound | 12-02-2012 | Valoració: 10

    La música de la vida.
    Boniques paraules,
    "Escriu poeta, escriu! Expressa’t!",
    un bonic cant a la llibertat d'expressió.

Valoració mitja: 10