No sóc de somriure fàcil

Un relat de: instants

Desencís
terrible omnipresent,
engany amb il.lusió,
suspir del meu neguit.
So sense so,
tèrbola imatge
espai sense jo.

Jo i el meu demà
ballem un dolç desig,
foc incessant d'harmonia
i somriure fàcil.
Necessitats innecessàries
m'empenyen contra teu,
anhel inconscient
del meu pas,
em deixo portar per la fantasia del teu somni.

Desig!
besa'm,
gira't i marxa.

Desencís,
besa'm,
gira't i marxa.

Comentaris

  • a mip8210[Ofensiu]
    instants | 22-08-2005

    gràcies pel teu comentari m'has fet riure encara k no t'ho creguis, jajajajaja.

  • Ò_ó[Ofensiu]
    Camps de Tristor | 22-08-2005

    no es que no siguis de somriure fàcil, simplement el que et fa somriure està per descobrir. No enrenc l'altre comentari de "doncs no riguis" es molt groller igual que tots els comentaris de la gent que només comenta, no veuen aquesta gent que nosaltres, o la majoria, els obrim el nostre cor?però si l'obrim no es per a que gent com aquesta li fasi molt am els seus comentaris que no tenen ni cap ni peus i que no s'aguanten per cap lloc. Segurament que trobarem comentaris que no ens agraden però no ens riem d'aquell comentari, som crítics, si però intentem fer el menys mal posible. Perque tot el que escrivim per petit que sigui te un tros del nostre cor.

  • ada | 21-08-2005

    ..doncs no riguis...

l´Autor

Foto de perfil de instants

instants

84 Relats

380 Comentaris

96439 Lectures

Valoració de l'autor: 9.77

Biografia:
Sóc com sóc, aprenc a viure cada dia, alguns més que altres, però no deixo mai de maravellar-me dels petits desitjos fets realitat.

Crec en la llibertat i en la tendresa, d'ella en faig el meu camí i la meua bandera.

No m'agraden les paraules que no diuen res, no m'agrada perdre el temps.

Arranca-li somriures a la vida, car que et golpegi una i mil vegades, sigues tu, assumint totes les conseqüències, i no deixis mai de SER.


"Me da pena que se admire el valor en la batalla, menos mal que con los rifles no se matan las palabras"

"La poesia militant

Els artistes àcrates, imbuïts del romanticisme llibertari i d'un autodidactisme militant, faran del seu art un viarany cap a la llibertat."

" La cultura anarquista" de Ferran Aisa. Capítol: Dinamita cerebral.