No se per què...

Un relat de: tardors

Paraules trencades
en un full de paper,
intents de poema
que no valen per res.

I escric, escric, escric,
i no aconsegueixo res.
Tot són interrupcions,
desconcentració.

Tremolor de la cama,
persistent nerviosisme,
els ulls tancats
buscant les paraules.

El bolígraf va ràpid,
no sé el que estic dient,
pretencions de poeta
de tercerea regional.

I jo ja no sé
quin és el meu paper
si teòricament quan escric
ho faig per mi i per ningú més.

Intento i ho provo
dir el que vull dir,
el que sento, el que penso,
el que forma part de mi.

I no vull analitzar-ho,
no vull saber si estarà bé o no,
si serveix o no,
si és útil o no.

Simplement vull ser capaç
de dir-te
això que duc dins
aquest neguit
que no em deixa somriure.

Fugint de la retòrica
la paràbola, metàfora,
arribant a l'essència
del pensament més pur,
el més real.

Comentaris

  • Em passa tan sovint[Ofensiu]
    Perestroika | 07-07-2006

    i d'una manera tan calcada, que el podria haver fet jo, aquest relat.

    Merci per llegir-me, i merci pels teus comentaris.

    Respecte a l'últim que m'has fet, sí que és per les mares de la "Plaza de Mayo". Ho diu a l'introducció.

    Però això està montat d'una manera que no es veu si vas directament al relat, és quelcom que sempre penso i m'agradaria que no fos així.

    Llegint les introduccions, reps el relat amb una predisposició diferent, que a voltes ajuda a centrar-lo, i a entendre'l.

    Encara que d'altres l'entenem com volem, i en part també està aquí la gràcia.

    Quin rotllo t'he fotut, em sap greu!

    Merci altre cop per tot, de veritat. Últimament no estic massa contenta amb el que escric, i penjo relats molt de tant en tant. I saps? ajuda veure que tot i la meva etapa d'insatisfacció, i tot i el temps que fa que escric, encara hi hagi gent com tu, que dedica un petit instant de la seva vida a llegir-me, i es pres la molèstia de comentar-me.

    Eternament agraïda!

    Un dolç petó

  • Tot és seguir[Ofensiu]
    Sergi Elias Bandres | 19-06-2006 | Valoració: 9

    És difícil trobar-se bé amb un mateix escrivint, però no impossible. Si el que dius a la primera part de la teva poesia és veritat, pots veure com els sentiments o el neguit es poden reflectir.

    Gràcies pel teu comentari. Realment estava frustrat, però escrivint tot s'en va, o almenys una part...

  • Natural[Ofensiu]
    Melcior | 06-06-2006

    Sense adobs, i tot brotarà com cal de forma
    espontània.
    Endavant.

  • EFECTIVAMENT...[Ofensiu]
    Capdelin | 06-06-2006 | Valoració: 10

    sense retòrica ni paràbola ni metàfora ni maquillatges... has fet un poema tal com et surt, tal com sona...
    De vegades sembla que escriviu per guanyar un concurs de bellesa, per impressionar lectors àvids d'ídols...
    de vegades també es pot escriure perquè... fa calor, no hi ha ningú, la cervesa és fresca, la música és bona i, mira... passaves per la meva ment i... puf!, t'escric... val?
    ptons i una abraçada!

  • perdóóó!! :P[Ofensiu]
    tardors | 06-06-2006

    ehem, quina vergonya, perdoneu l'errada ortogràfica del títol!! glups glups glups!!

    Des de quan el verb saber en primera persona va sense accent...?! U_U'

l´Autor

Foto de perfil de tardors

tardors

25 Relats

65 Comentaris

29196 Lectures

Valoració de l'autor: 9.44

Biografia:
El vent comença a bufar suaument i les fulles de tons ocres i torrats es mouen al seu compàs sabent que tindran el càlid sòl del bosc com a destí final. Els arbres comencen a despullar-se sense cap pudor i ens mostren fins a l'últim racó del seu cos, desprotegit i ferm. Les mans a les butxaques, la bufanda fins al nas i els peus notant el cruixir de les fulles sota seu. El sol comença a pondre's i tot queda impregnat de la calidesa de la claror d'aquest moment únic, crepuscular, tastant així l'essència d'aquesta estació tan màgica, la que em va donar la benvinguda. La tardor em va allargar la mà embolcallant-me d'aquesta aura seva de nostàlgia, de sentiments a flor de pell, d'una boira matinera que inunda els camps de blat ja segats, omplint-me de les ganes de viure i de transformar en paraula escrita petits fragments de mi.
----
No pretenc res, ni vull res. Simplement buidar el pap i compartir-ho amb els demés. Em diuen que sóc massa jove per segons què i a cops em sento massa gran. Qui m'entengui i els entengui, que ens compri.

De ben segur que llegir-vos serà tot un plaer!
----
"A els efectes de ser un membre immaculat d'un ramat d'ovelles, un ha de ser per sobre de tot, ovella"
A.Einstein
----
aralkat@hotmail.com
http://www.fotolog.com/clagaro/