el seu nord

Un relat de: tardors

Es preguntava
si algun dia
podria mirar-la als ulls
sense cap por.
Volia saber
quan podria agafar-la
sense cap dubte
de saber-se companya
de camins i batalles,
de rialles i caigudes,
i de nits llargues a la platja.
La imaginació voleiava
taronges i blaus difosos
per l'ombre de la certesa
de ser somniadora
d'una realitat massa il·lusòriament.
Malgrat tot,
les carícies corrien,
el somriures, la tendresa
d'aquells cossos joves
amb ganes de viure,
sense pors ni egoismes,
estimant-se.
Però igualment, ansiosa,
ara viatjava perduda,
encesa sempre
per la petita espurna
de l'oportunitat,
que ambiguament
i erròniament
semblava que ella li oferia,
constantment.
Viatjava sense rumb,
sabent que el seu nord era ella,
sabent que feia massa temps
que l'havia perdut...

Comentaris

  • Bonhomia | 15-11-2007 | Valoració: 10

    L'amor encisa i embruixa. Ens preguntem què corre pel cap de l'altra persona, i dubtem. Potser creiem, però, a vegades, en alguna certesa, i potser aquesta és. Però potser també ignorem. En qualsevol cas, aprofitem el do màgic de l'amor mentre duri.
    Quan tot això es perd, hem de ser forts per seguir somniant, ja se sap que l'amor pot ser verí, però... ja tornarà!


    Sergi

  • Bruixoles i fars[Ofensiu]
    Unaquimera | 06-11-2007 | Valoració: 10

    Hi ha preguntes sense resposta, de la manera que tenim convenciments que no podem explicar a algú altre o justificar davant de ningú: de vegades, encara que no ho posem en paraules, la nostra brúixola interna ens assenyala clarament una direcció capa la que no hi anem.

    Un poema interessant, on jugues amb els dubtes i l'anar i tornar d'un desig que no troba port on lligar amarres... i descansar a recer!
    No sé si ho he interpretat bé, és clar, però tinc la sensació de què l'autor/a s'enfronta a un mar sense far ni cartes de navegació, tot i tenir el timó entre les mans.

    Tindré de tornar a llegir-te per conèixer una mica millor el teu estil...

    Ara t'envio una abraçada per celebrar que t'he descobert,
    Unaquimera

  • ...???[Ofensiu]
    Bonhomia | 03-11-2007 | Valoració: 9

    Un amor perdut? Un perdre's a si mateix? O el desig desesperat d'una lesbiana?

  • doncs...[Ofensiu]
    kispar fidu | 02-11-2007

    em sembla recordar que sí que m'hi havia passat! Almenys una tardors llegia jo fa un temps...!

    He llegit la teva biografia... m'ha semblat preciosa la descripció que has fet de la tardor. Com la veus, què significa per a tu, com t'ha condicionat... és dolça.

    Jove i gran, l'edat no va relacionada amb els anys, sinó amb el cap i l'esperit. Podem sentir-nos joves sent grans, i semblar infants sent joves. Podem pensar de gran manera sent encara massa joves. Tot depèn de la teva ment i el teu interior. No tot s'amaga rere un número.

    No havia escoltat la frase en plural! Ens compri! Ben dit! no només som nosaltres els que no ens fem entendre! Ells també en tenen culpa! jejeje, molt bona!

    i per últim, molt bona també la frase d'Einstein! Cal ser ovella dins d'un ramat.
    Cal ser un mateix i no oblidar qui ets dins d'un grup de persones.
    Conservar la identitat i perseguir uns ideals són trets fonamentals per a seguir un camí que tu mateixa vas escollint.


    bonica presentació!
    (diu molt d'un mateix!)

    ens veiem!
    Gemm@

  • (després d'un any)[Ofensiu]
    kispar fidu | 02-11-2007

    i no sé si ja havia arribat al teu raconet...

    però aquest títol m'ha cridat l'atenció, perquè sovint el Nord ens desorienta i no sabem on trobar-lo o buscar-lo.

    Ella. un únic motiu. L'úni motiu. Dels teus actes, de les teves il·lusions, dels teu passos, dels teus objectius...
    El centre de les teves voltes, al voltant del qual gires sense voler aturar-te.

    Ella, i el seu nord.
    (Ara bé: brúixola o persona? Ella? un objecte que amb l'agulla ens indica el nord, o ella que et fa dansar al ritme de les seves passes i a qui perseguiries fins a la fi sense necessitat de demanar res a canvi?)


    ens veiem per aquí,
    que vagi bé!
    Gemm@

  • correcció[Ofensiu]
    tardors | 02-11-2007

    jo havia escrit

    IL·LUSÒRIA


    no, il·lusòriament...



    ho tinc guardat i ho he comprovat!

    què hi farem!



    salut!

Valoració mitja: 9.67

l´Autor

Foto de perfil de tardors

tardors

25 Relats

65 Comentaris

28895 Lectures

Valoració de l'autor: 9.44

Biografia:
El vent comença a bufar suaument i les fulles de tons ocres i torrats es mouen al seu compàs sabent que tindran el càlid sòl del bosc com a destí final. Els arbres comencen a despullar-se sense cap pudor i ens mostren fins a l'últim racó del seu cos, desprotegit i ferm. Les mans a les butxaques, la bufanda fins al nas i els peus notant el cruixir de les fulles sota seu. El sol comença a pondre's i tot queda impregnat de la calidesa de la claror d'aquest moment únic, crepuscular, tastant així l'essència d'aquesta estació tan màgica, la que em va donar la benvinguda. La tardor em va allargar la mà embolcallant-me d'aquesta aura seva de nostàlgia, de sentiments a flor de pell, d'una boira matinera que inunda els camps de blat ja segats, omplint-me de les ganes de viure i de transformar en paraula escrita petits fragments de mi.
----
No pretenc res, ni vull res. Simplement buidar el pap i compartir-ho amb els demés. Em diuen que sóc massa jove per segons què i a cops em sento massa gran. Qui m'entengui i els entengui, que ens compri.

De ben segur que llegir-vos serà tot un plaer!
----
"A els efectes de ser un membre immaculat d'un ramat d'ovelles, un ha de ser per sobre de tot, ovella"
A.Einstein
----
aralkat@hotmail.com
http://www.fotolog.com/clagaro/