Màgia

Els dits es mouen sols per damunt del teclat i només puc fer una cosa, imaginar. Estem assegudes a la terrassa d'un bar, feia uns dies que no ens vèiem, tenim tema per xerrar. La meva cama es balanceja amunt i avall intentant que no se m'escapi la xancleta, tu fas el mateix i les nostres cames per uns moments es toquen suaument, ens mirem, em somrius, et somric, i continuem parlant de l'últim cap de setmana i de la mala sort que he tingut amb la meva lesió.
La meva imaginació continua volant i estem tu i jo a la meva habitació. M'has vingut a veure per saber com estava; ja et trobava a faltar saps? Estem soles, portem molta estona xerrant i de cop t'asseus al meu costat. Estàs molt a prop, tant, que puc sentir cada soroll del teu cos, cada petit moviment es fa etern. Ja no parlem, només em mires, et miro i sé que avui ja no ens podem escapar. T'acostes lentament, m'agafes per la cintura, m'acaricies la galta i en una fracció de segon tanco els ulls. Per primer cop noto els teus llavis sobre els meus, suaument, es mouen en un compàs natural que sembla assajat. Veig colors i et veig a tu, sento que suro, que ja no sóc a la meva habitació i vull que no s'acabi, que duri sempre... Dins meu veig que tot és massa vermell, de color de maduixes amb nata, tot plegat massa ensucrat, no vull, però m'agrada, m'agrada pensar-te i saber-te tota nua sota els meus llençols.
Se sent una música de fons, diu que màgia es veure't somriure, que màgia és quan et miro. M'agafes de la cintura, per darrere. Puc sentir cada un dels teus sospirs, cada batec. Em fas un petó al clatell mentre ballem al ritme de la cançó. Ja no m'importa res ni ningú, ni les pupil·les que furtivament se'ns claven a l'esquena, només vull ballar ben a prop teu i deixar-nos caure sense por, sense mirar enrere.