Cercador
Camí incert
Un relat de: tardors- Compartir:
Llàgrimes que piquen contra la finestra
regalimen avall, deixant un camí
que es desfà a poc a poc.
Gotes que cauen per les meves galtes,
perles de sal amb regust amarg.
El desig d'una mirada, d'una paraula,
un record llunyà que m'agafa la mà,
l'anhel de viure una història arriscada,
el desig de conèixer el que va més enllà,
el saber que sóc, i no sé si sóc
allò que em van dir que jo hauria de ser.
L'incertesa de saber-me al mig de la plana
sense cap cartell que m'indiqui el teu nom,
el voler volar pel cel sense ales,
el voler despertat dins del somni d'avui,
d'ahir, de sempre...
l´Autor
25 Relats
65 Comentaris
28954 Lectures
Valoració de l'autor: 9.44
Biografia:
El vent comença a bufar suaument i les fulles de tons ocres i torrats es mouen al seu compàs sabent que tindran el càlid sòl del bosc com a destí final. Els arbres comencen a despullar-se sense cap pudor i ens mostren fins a l'últim racó del seu cos, desprotegit i ferm. Les mans a les butxaques, la bufanda fins al nas i els peus notant el cruixir de les fulles sota seu. El sol comença a pondre's i tot queda impregnat de la calidesa de la claror d'aquest moment únic, crepuscular, tastant així l'essència d'aquesta estació tan màgica, la que em va donar la benvinguda. La tardor em va allargar la mà embolcallant-me d'aquesta aura seva de nostàlgia, de sentiments a flor de pell, d'una boira matinera que inunda els camps de blat ja segats, omplint-me de les ganes de viure i de transformar en paraula escrita petits fragments de mi.----
No pretenc res, ni vull res. Simplement buidar el pap i compartir-ho amb els demés. Em diuen que sóc massa jove per segons què i a cops em sento massa gran. Qui m'entengui i els entengui, que ens compri.
De ben segur que llegir-vos serà tot un plaer!
----
"A els efectes de ser un membre immaculat d'un ramat d'ovelles, un ha de ser per sobre de tot, ovella"
A.Einstein
----
aralkat@hotmail.com
http://www.fotolog.com/clagaro/