Somnis, o no

Un relat de: tardors

Els primers rajos matiners
t'il·luminen els ulls clucs,
la mà sobre el coixí.
El temps s'atura,
i només sona el vent,
la remor de les fulles,
els batecs prop del teu coll.
Et pentino les cordes
dels teus cabells
fent sonar una melodia
que em transporta
a moments recents,
moviments constants,
i carícies valentes,
exploradores
de cada vall del teu cos.
M'apropo, tens la pell suau,
blanca, i et dic a cau d'orella
paraules de cotó fluix,
simplement que t'estimo,
simplement que et desitjo.
Obres els ulls
i el temps torna a córrer.
- Què ha passat?
- Res, que aquesta nit he somniat
que feia l'amor amb tu.
I a partir d'aquí
tot ha sigut diferent.

Comentaris

  • potser...[Ofensiu]
    silenci_fosc | 10-07-2006 | Valoració: 10

    un dia tindràs els ulls ja oberts i podràs escriure relats tan magnífics com aquest Sense haver de parlar d'un somni...

    Petons i força!

  • jaumesb | 29-06-2006 | Valoració: 10

    la vida és un somni

  • el sexe...[Ofensiu]
    Capdelin | 28-06-2006 | Valoració: 10

    esborra diferències, desmitifica trascendències, barreja gustos i sabors, anul-la rencors, oblida històries passades... això ho fa mentre dura... però no és cap medecina, després tot torna a la normalitat de la vida...
    Una abraçada

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de tardors

tardors

25 Relats

65 Comentaris

25665 Lectures

Valoració de l'autor: 9.44

Biografia:
El vent comença a bufar suaument i les fulles de tons ocres i torrats es mouen al seu compàs sabent que tindran el càlid sòl del bosc com a destí final. Els arbres comencen a despullar-se sense cap pudor i ens mostren fins a l'últim racó del seu cos, desprotegit i ferm. Les mans a les butxaques, la bufanda fins al nas i els peus notant el cruixir de les fulles sota seu. El sol comença a pondre's i tot queda impregnat de la calidesa de la claror d'aquest moment únic, crepuscular, tastant així l'essència d'aquesta estació tan màgica, la que em va donar la benvinguda. La tardor em va allargar la mà embolcallant-me d'aquesta aura seva de nostàlgia, de sentiments a flor de pell, d'una boira matinera que inunda els camps de blat ja segats, omplint-me de les ganes de viure i de transformar en paraula escrita petits fragments de mi.
----
No pretenc res, ni vull res. Simplement buidar el pap i compartir-ho amb els demés. Em diuen que sóc massa jove per segons què i a cops em sento massa gran. Qui m'entengui i els entengui, que ens compri.

De ben segur que llegir-vos serà tot un plaer!
----
"A els efectes de ser un membre immaculat d'un ramat d'ovelles, un ha de ser per sobre de tot, ovella"
A.Einstein
----
aralkat@hotmail.com
http://www.fotolog.com/clagaro/