Sota el sol

Un relat de: tardors

SOTA EL SOL

Tens les mans lligades
i el cor emmordassat
per frases, paraules, normes
que sempre t’han imposat:
“De dia amaga’t,
dissimula i fuig,
però quan surti la lluna
fes el que et vingui de gust.
No et podem ni volem veure,
però tu que t’has pensat?!
Fuig i amaga’t anormal,
que aquí ets tu
el qui està malalt.”
I sota uns ulls inquisidors
mig somriure d’amagat,
però els petons i les carícies
dins la nostra intimitat.
Vull tastar tots els teus llavis,
vull menjar cada sabor,
no t’ha de preocupar el que diguin
si t’estimo i fem l’amor.
Vull acariciar el teu cos,
explorar cada racó,
sentiment, plaer, rialles,
en una altra dimensió.
Per què en la llum et vull veure
clara, neta i somrient.
Sortiu, fugiu! Acosta’t, vine!
Que els sol per tu encara és calent.
No tinguis por i lluita,
sigues valenta
i defensa el que sents,
per què així potser algun dia
podrem sortir de la foscor,
i et faré deu mil petons
amb llum plena,
sota el sol.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de tardors

tardors

25 Relats

65 Comentaris

29144 Lectures

Valoració de l'autor: 9.44

Biografia:
El vent comença a bufar suaument i les fulles de tons ocres i torrats es mouen al seu compàs sabent que tindran el càlid sòl del bosc com a destí final. Els arbres comencen a despullar-se sense cap pudor i ens mostren fins a l'últim racó del seu cos, desprotegit i ferm. Les mans a les butxaques, la bufanda fins al nas i els peus notant el cruixir de les fulles sota seu. El sol comença a pondre's i tot queda impregnat de la calidesa de la claror d'aquest moment únic, crepuscular, tastant així l'essència d'aquesta estació tan màgica, la que em va donar la benvinguda. La tardor em va allargar la mà embolcallant-me d'aquesta aura seva de nostàlgia, de sentiments a flor de pell, d'una boira matinera que inunda els camps de blat ja segats, omplint-me de les ganes de viure i de transformar en paraula escrita petits fragments de mi.
----
No pretenc res, ni vull res. Simplement buidar el pap i compartir-ho amb els demés. Em diuen que sóc massa jove per segons què i a cops em sento massa gran. Qui m'entengui i els entengui, que ens compri.

De ben segur que llegir-vos serà tot un plaer!
----
"A els efectes de ser un membre immaculat d'un ramat d'ovelles, un ha de ser per sobre de tot, ovella"
A.Einstein
----
aralkat@hotmail.com
http://www.fotolog.com/clagaro/