No queda casi res

Un relat de: Ània Llum
Estic fart de no ser qui escrigui res perquè la realitat ja és massa. Que la situació que algú alguna vegada va idealitzar m'està atropellant, trencant les meves costelles i matant-me (a la llarga). Per què continuo viu si tot el que vaig ser ha mort?


Prostituïm el present per la promesa irreal d'un futur millor, que quan arriba torna a caure en el mateix bucle de mirar a les estrelles i mai al terra, a l'aquí, a l'ara. I tornar-nos submisos. Acceptem l'obstacle i la caiguda per culpa de la hipoteca que, quan acabem de pagar-la, ens donarà una posició suposadament elevada. Perquè el dolor sempre porta recompenses. Quin valor té aquella cosa si no es pot aconseguir amb dolor, oi? Però, i si hi hagués una altra manera? I si el dogma no fos correcte? I si el futur no existís?

Comentaris

  • El nostre món canvia[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 20-03-2023 | Valoració: 10

    Tot està canviant massa depressa, no tenim gaire temps per acostumar-nos-hi, però no tenim més remei que conviure amb aquests canvis. M’ha agradat molt el teu poema, aquest escrit líric tan reflexiu i tan encertat i tan bonic. Una forta abraçada.
    Aleix

  • reflexions filosòfiques[Ofensiu]
    Atlantis | 13-03-2023

    escrites des del pensament a partir de problemes quotidians.

  • Preguntes[Ofensiu]
    Prou bé | 12-03-2023

    Viure comporta preguntes i alguna no té resposta!
    Amb total cordialitat

l´Autor

Foto de perfil de Ània Llum

Ània Llum

34 Relats

86 Comentaris

5524 Lectures

Valoració de l'autor: 9.77

Biografia:
No som escriptora, sinó una d'aquestes joves a on pàgines web com aquesta tenen l'amabilitat de cedir-nos un espai perquè diguem la nostra en forma de relat breu. La meva columna es titula "La banyera voladora", perquè sincerament no se m'acudeix què més dir davant del panorama que m'ofereix els meus pensaments i reflexions, i és vertaderament un goig i un privilegi que vosaltres la vulgueu llegir.