No ploris més

Com diu la CANÇÓ: "Plorar amb ella ja és molt". Perquè vol dir que te l'estimes, que te l'aprecies, que és important per a tu; i que tot i que en aquell moment no sàpigues com actuar per ajudar-la, estàs al seu costat.
Jo et diria: "No pateixis més, ella sap que tu ets allà i això l'ajuda a deixar de plorar".

Ostres! No sabia que erets de Sabadell!!! (És que quan en el teu comentari (merci!) m'has dit que anaves sovint pel racó del campanar, m'ha sorprès, perquè no ho tenia present! I al llegir la teva biografia (que en fer-ho he recordat que ja l'havia llegit temps enrere, tot i no adonar-me'n de que el poble que descrivies amb un: al poblet més bell de Catalunya (com a mínim el nom!), situat a la comarca del Vallès Occidental. era Sabadell!! (jejeje: ups)); doncs en aquest moment, he descobert que si, que definitivament erets de Sabadell!! jajaja

Bé, doncs: Ens llegim / comentem Sabadellenc!
jejejeje
Ciao!
Gemm@ (Sant quirzenca...)

Plorar amb ella ja és molt. No cal dir res. I sobretot, no la facis callar. De vegades cal plorar. Jo ho faig poc i m'agradaria fer-ho més. No sempre puc.
Gràcies pel teu comentari, Jordi. Em sento identificada amb alguns dels teus sentiments i pensaments dels teus relats. Gràcies per compartir-los.
Un petó i una llàgrima d'emoció i alegria.

uei!
doncs i tant... quan veiem q algú està malament... està molt wapo, de veritat... preciós poema...
merxis!
AnNna

quan perds l'oremus o de cop el món sembla s'ha tornat a ensorrar, hi ha gent q sense dir-ho, sense veure't, et diu ... no ploris més... ;-)

per cert, saps el q no m'agrada d'aq poema? la paraula "nena" aiiix! la trobo tan yanki! potser pq s'acostuma a traduir pel mot baby...

MUAS!
Nicte