No hi ha altre cel

Ara marxem tots junts capa a la platja,
com l'antena del peix o el bigoti del gat
capten a la foscor les subtil vibracions,
ja ho saps tu també, experta medium:
per primer cop, em veig fent com els avis
i de la ma em dus vora la mar
sobre la prima onada, a "Ribes Roges".

Pressentim que aquest serà el darrer cop
del que ja no és la seva infància:
tots dos fills se'n van cap a la sorra
per conèixer quina és la seva força.
***
Encara crec, per dins, que sóc un jove
però no: tinc el posat que fa a la meva edat,
poc pel, un xic de panxa i les espatlles tirades
endavant i una mirada de no saber on vaig.
***
Sento enraonar la meva mare
amb fórmules antigues i mots d'aquells
d'un temps sense imatge audiovisual,
preparant el seu discurs de fi de vida,
fent-se a la litúrgia del que marxarà.
***
I mentre, tèrbol, l'agost fa olor de pluja
em sorprenc encara preguntant-me
com n'és d'empresonat aquell bolígraf
a la butxaca darrera
dels texans de la ferma xicota.
***
Em commou l'aparent fragilitat
dels joves en moto davant meu
a l'autopista,
marxant, amb molt soroll, cap a un futur incert.

Clavant les seves dolces mamelles de banya
-d'aquestes que busques que no et deixin fugir-,
voleia al vent la brusa de la noia
eixarrancada, asseguda al darrera,
mentre ell s'esforça en dur el manillar.

Es deixa dur aclofada a l'esquena,
els ulls tancats.
Potent ordidora de la vida
recreant el mon amb els ulls closos,
no entenc encara quin desig la dur
a deixar-se portar, a que la menin,

em recorda talment la meva vida!
Voldria agafar-los i empenyer-los al futur.

Però no cal correr:

no hi ha altre cel que el cel que tenim ara:
poder voler fer un pas cap endavant.
I no hi ha altre moment que el moment present.