NO ET TRENQUIS

Un relat de: aurora marco arbonés
NO ET TRENQUIS

No et trenquis, branca d’alzina
lluita, resisteix, aguanta.
Suporta pluges i vents,
rep el pes de la niada.

Però no et trenquis,
no encara.

Doblega’t quan l’aire bufi
cap a llevant o ponent,
vincla’t dòcilment i mansa
quan l’aigua ruixi la terra.

Però no et trenquis,
no encara.

Has de gaudir de molts sols,
de la llum de les llunades,
de la claror dels estels
i del cant de l’ocellada.

Corba’t, blega’t, agenolla’t
Però… no et deixis rompre.
No encara.



Comentaris

  • Encara no[Ofensiu]
    rautortor | 07-06-2012


    Encara visc arrelat a la rauxa, deia jo en un poema, intentant d’allargar fins on calgui les ganes de viure. Temps i saó són la meva pregària, afegia. Vull sentir el trau dels dies a l’esquena / vull viure al ras, deixant que el cor esclati, tot just això.
    No encara, esdevé el crit, gairebé un prec, que ens encoratja a seguir endavant, per gaudir i fer gaudir, per viure intensament encara.

    Res no detura l’ànim del coratge,
    ni els esquelets que el torb del rude hivern,
    al cap del temps, li llega al meu paisatge.


    M’he sentit identificat amb el teu poema i, com has pogut comprovar, el rerefons del que dius és molt present als meus escrits.

    De totes maneres, demanar-li a una branca d’alzina que es doblegui i es vincli, o que es corbi, es blegui i fins i tot que s’agenolli, és una súplica plena de convenciment i d’esperança. Sempre hi haurà temps per deixar-se tallar i escalfar, feta brasa, altres vides necessitades d’amor.

    Un bell poema, certament. L’enhorabona, Aurora!

    Raül

  • no et trenquis mai[Ofensiu]
    josep casanovas olmos | 03-06-2012 | Valoració: 10


    Tu si que no has de trencar-te encara. Abans has d'escriure molts mes versos
    que necessiten sentir els que estimes i t’envolten, i després quan ens hagis afartat a tots plegats, cossa gaire be impossible, a les hores, trenca't si vols.

  • Tot mirant[Ofensiu]
    Josep Ventura | 23-05-2012 | Valoració: 10


    els arbres podem entendre i sentir moltes noves sensacions.
    Meravellós poema
    Salutacions
    Josep

  • No em canso de llegir-lo ![Ofensiu]
    Nonna_Carme | 22-05-2012 | Valoració: 10

    Una preciosa metàfora de la vida , estimada Aurora.
    Recomanat per a llegir-lo quan ens abandonen els ànims.
    Preciós, preciós , preciós !!!
    Una forta abraçada.

  • No...[Ofensiu]
    Cargolsalalluna | 18-05-2012

    mai. Bonic i no sé si desesperat però suau missatge sobre alguna cosa que es troba fora del nostre abast.

    Salisalut!

  • No sóc gens original[Ofensiu]
    Jaumedelleida | 18-05-2012 | Valoració: 10

    Dic això perquè, veient la resta de comentaris, crec que ja m'ho han dit tot. Per tant només em resta adherir-m'hi per complet

  • Preciós poema![Ofensiu]
    Unaquimera | 18-05-2012 | Valoració: 10

    OoOoh!

    En llegir avui els teus versos, benvolguda Aurora, ha estat com si et sentís declamar-los!
    He imaginat el teu posar, he deduït els teus gestos, i en concentrar-me, m’ha semblat escoltar la teu veu, la teva cadència personal en cadascú d’ells, i el silenci ple de força després del punt i final.
    Serà perquè era molt a prop teu la darrera vegada que et vaig veure i sentir llegint poesia...
    Serà perquè aquest poema parla amb veu pròpia quan el llegeixo.

    Preciós, preciós, preciós!!!

    T’envio una abraçada de les que no trenquen res, ans al contrari espero,
    Unaquimera

  • Resisteix[Ofensiu]
    Joan G. Pons | 17-05-2012 | Valoració: 10

    Moltes vegades la vida sembla que vol trencar-nos. Bon missatge. Visca i Gràcies.

  • Perdó alzina[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 12-05-2012

    Alzina, perdona que no t'hagi escrit bé. Conec un amic que es diu Alsina de cognom i m'he comfós. Alzina, sigues forta, com l'Aurora!

    Aleix

  • Cançó de bressol [Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 12-05-2012 | Valoració: 10

    Aquesta magnífica poesia em fa pensar en una cançó de bressol. La teva lletra serviria perfectament per a ser musicada. I així, la branca de l'alsina no es trencaria pas. Les notes d'una bona veu farien que aguantés millor. Parlar a les plantes o cantar als arbres, segur que va bé! El pas dels anys també és vida. L'alsina centenària ho sap prou bé. Una forta abraçada Aurora.

    Aleix

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de aurora marco arbonés

aurora marco arbonés

215 Relats

1946 Comentaris

233201 Lectures

Valoració de l'autor: 9.90

Biografia:
Diuen que tinc sentit de l'humor. No cal que m'ho diguin, ho sé. I no és pas una qüestió de genètica, ans al contrari, ja de bon principi vaig mamar l'unamunià sentiment tràgic de la vida. Però vaig desenvolupar el sentit de l'humor com a mecanisme de defensa. És el meu as guardat dins de la màniga. He passat la major part de la meva vida en les aules bregant amb adolescents, i no he pogut practicar massa aquesta qualitat, tot i que n'he practicat d'altres, tant o més importants.
Un mal dia vaig caure a l'infern i m'hi vaig passar una temporadeta però no em va agradar gens ni mica i no penso tornar-hi ni de visita.
Les meves millors amigues són les paraules, elles i jo ens ho passem força bé, riem, deixem caure unes llagrimetes si cal i ens sentim agermanades per un interès comú: explicar històries, en prosa o en vers.