Cercador
No és demanar molt
Un relat de: Soliloqui- Compartir:
Unes paraules a cau d'orella.
Un somriure de bon matí.
Una bona cançó en encendre la ràdio.
Una trucada inesperada.
Una mica de naturalitat.
Una abraçada quan més la necessites.
Un pinzell per dibuixar un nou present.
Un bon poema.
Un oasi dins el desert.
Una llum enmig de la foscor.
Una mà on agafar-me.
Una solució a la meva vida.
Potser només unes paraules de tranquil·litat.
No demano tant...no?
Comentaris
-
No esperis[Ofensiu]Perestroika | 26-08-2006
que les solucions a la teva vida caiguin del cel...fa massa que ho fas, no creus?
Puja amb una escala infinita fins als núvols, i agafa tu mateixa allò que vols! -
No demanes tant, no.[Ofensiu]Arbequina | 27-06-2006
Tens una manera de fer poesia una mica estranya. Però m'agrada llegir-te, així que fins aviat.
Una abraçada.
Arbequina.
l´Autor
52 Relats
100 Comentaris
50079 Lectures
Valoració de l'autor: 9.24
Biografia:
Vaig nèixer una matinada del mes de juny del 1986 entre la boira que caracteritza la Plana de Vic...Vaig crèixer entre il·lusions , pintant somnis de colors difuminats amb somriures, fins que vaig adonar-me que no es pot viure només de somnis i pinzells de colors de l'arc de sant martí...aleshores, vaig començar a refugiar-me entre lletres i papers...
Llicenciada en biotecnologia però amb alguna vena literària, que encara no sé d'on ha sortit... faig soliloquis sobre paper que problablament no tenen cap sentit...però m'ajuda a truere tot allò que m'ofega dia a dia.... i de vegades, em deixen un xic millor.
Amenaces a l'autora,reclamacions, propostes o... el que vulgueu a:
[[soliloqui_2808@msn.com]]
www.fotolog.com/soliloqui
[[...Y que, por fin, el tiempo borre las heridas. Y tus fantasmas nunca mas vuelvan a verme.]]