No em miris

No em miris, perquè jo ja no existeixo,
perquè tots els camins estan trencats,
i tota coincidència és distància.
No em miris, perquè ara, avui, ja no hi sóc,
perquè vaig marxar com les fulles mortes
empeses pel vent vial de l'hivern.
No em miris, perquè les nostres mirades
ja no existeixen dins nostre, no em miris.
No em miris, perquè aquestes nostres llàgrimes
s'han assecat tant que només són aigua.
No em miris, perquè no em coneixeries.
Mira el cel blau, els núvols que van corrent,
les brases del matí, quan neix el dia.
No em miris, perquè ens separen abismes
i a les vores hi ha molta d'altra gent.
No em miris, perquè ja no m'hi veuries.
No em miris, no em miris, deixa'm passar...
Mira els arbres vells com van despuntant,
mira els nius on creixeran els pollets,
deixa't prendre per les estacions.
Només mira't el món mentre jo el miro.