No em conformo

Inconformista em mantinc serè, inefable i eixut
davant de cada injustícia...
ferm, astut i serè vull mantenir-me
davant de cada manca de sobrietat.

Contestatari per assumir-me sencer,
i, deixar pas a la flama del dubte,
perquè es desfilagarsin tots els dogmes
i, així, dibuixar futurs indemnes de culpa.

Cal no ajupir-se davant el poder enlluernador,
perquè és tan fàcil deixar-se endur pel vent,
que la rauxa esdevé matèria prima del desconsol,
i tota serenitat esdevé truncada per l'inoportunisme.

No em conformo amb el que es dóna,
ni amb el que es dóna per dit i fet,
ni amb el que es fa per sentit comú.
Demano, imploro la veritat del destí.

No em dono per satisfet davant la raó,
necessito la prova de foc com a mostra de fe,
i destriar la palla del gra a cada decisió,
mentre em comprometo a resignar-me, inconclòs.

Rebutjo tot raonament, esterilitat del pensament,
que abassega la indestriable submissió al sentit,
deambulant pel passeig de la contestació
i el noble i conspicu art de rumiar com sortir-se'n.

Estic immers en un procés d'assentir la reforma
de tot allò que se suposa permanent i constituent,
per descloure la imaginació d'uns instants fugaços
i sotmetre a judici la decisió de romandre segur.

Tant se val si es deslloriga l'enteniment,
potser millora tota perspectiva intel·ligent
en el litigi de tanta sobrietat benentesa,
i tot sonor glatir de la manifestació.

Estic ben segur que res és indestriable,
ni immanent a l'ànima de la persona desmemoriada,
perquè sóc massa bla al tacte de la matèria,
massa irreverent a l'estupidesa egòlatra.

Em desfaig, tal qual terròs de sucre, en un tallat,
que talla tota incongruència sentimental,
per rendir-me a la veritat, amiga de la realitat
de tot allò que es manifesta simple i ras.

Sóc inconformista amb allò que se'm suposa,
i allò que se m'ofren, davant el deshonest interès,
i la capciosa argumentació que l'acompanya.
Només em resta ser pacient, i escoltar la caracola.

No ens hem de conformar, sinó refermar-nos en ser,
captenir-nos en fer, asseverar-nos en persistir,
afeblir-nos en estimar, sentir-nos en figurar,
i deixar pas a l'obstinada decisió de viure.

Res no se'ns dóna, si no que cal buscar-ho,
res no se'ns conforma, si no que cal conformar-ho,
però també cal desfer tot sentiment inoportú,
modificant-ne el propòsit, fent-lo flexible.

Flexionar i reflexionar serveixen per això,
per donar l'oportunitat i tornar-la a donar,
i donar-se a conèixer fill de la incongruència,
i la tendència a dubtar de tot allò indubtable.

És moment de criticar tot allò criticable,
de negar tot allò que afirmen alguns en pro del benestar,
d'afirmar que no hi ha més raó que la de protestar,
i mostrar l'inconformisme, com a litigant de veritat.