No calien paraules

La filla de la casa on s’havien trobat les dues famílies per passar la tarda del diumenge, es va afegir a la conversa. La noia va asseure’s, davant per davant d’ell, en una butaca de vímet, a la gatzoneta, descalça, amb els genolls junts i els peus separats. En aquesta posició, la faldilla texana que portava posada deixava veure les blanques calces de fina tela que cobrien el seu ben format entrecuix, gènesi d’aquelles llargues, esveltes i ben proporcionades cames. Tenia el cos lleugerament inclinat cap endavant i recolzava el mentó en els seus genolls, que abraçava amb una informal naturalitat.

Era una nimietat, sens dubte, però es va sorprendre de l’atracció que ara exercia en ell la visió d’aquella recòndita part del cos d’ella , una sensació que mai abans no havia experimentat, com si, fins avui, ni hagués existit. No s’hi resistia a mirar, però ho feia de reüll, ben discretament. No gosava fixar la vista obertament, tement què algú s’adonés del neguit “ in crescendo” que l’envaïa, i que li notessin com es feien cada cop més visibles, els volumètrics símptomes d’engrescament. Va sentir-se molt incòmode durant tota l’estona que ella hi va ser present i quan la noia s’alçà i s’acomiadà per anar-se’n , la situació va alleugerir-se una mica però, amb tot, la resta de la tarda i part de la nit ell la va passar força malament, amb tota mena de pensaments giravoltant dins el seu cervell.

En un determinat moment, les circumstàncies van propiciar un inesperat retrobament. La sala era àmplia i el sol que penetrava per un gran finestral la feia molt lluminosa, gairebé enlluernadora. Hi havia una part en que la claror era més difosa i és allà on ella s’estava, dreta i ben recolzada sobre la taula, fullejant una revista. Només portava una sedosa camisola que ben just cobria una mica més enllà del final de l’esquena i que insinuava les arrodonides formes d’unes natges perfectes.

Quan ell la va veure en aquesta posició i la seva ment va rebre el flash d’aquella vívida imatge que tan l’havia trasbalsat, la natura va fer la seva feina i instintivament el seu ésser va encendre’s. Mirar les proporcionades formes d’aquell darrere era una atracció irresistible que l’incitava al desig d’acariciar-lo, d’abraçar-s’hi, com a preludi d’un imaginable plaer.

Ella no va sentir com s’acostava, però va intuir la seva presència. Ell s’hi apropà lentament i quan el seu cos excitat va trobar-se amb les natges d’ella, s’hi arrambà, s’inclinà lleugerament sobre la seva espatlla i amb una exquisida suavitat l’abraçà. Cap dels dos va dir paraula. La noia, aparentment insensible al contacte però tancant els ulls, com un senyal de la seva receptivitat, només va fer un subtil moviment d’oscil•lació corporal, que va facilitar l’encaix dels dos cossos.

Durant uns instants van restar en aquesta posició, en absolut silenci. Només podien percebre el fluir de l’energia i l’escalf recorrent els seus cossos. Cada punt, cada racó, cada plec de la seva pell era sensibilitat pura preparant-se per rebre un allau d’agradables sensacions.

Ell s’inclinà una mica més per tal de tenir al seu abast aquell fascinador clatell, temptadorament visible. Els seus llavis van iniciar un suau recorregut que, començant al remolí del cabell, anava baixant seguint la columna vertebral, fins on la camisola permetia. La seva llengua passejava amunt i avall i transmetia una calor humida que provocava en ella una lleugera esgarrifança. Simultàniament, les seves mans, que fins llavors l’abraçaven, van deixar-se anar fins als pits on hi van trobar uns mugrons erectes i receptius que ell acariciava com si els seus dits fóssim plomes, com si llisquessin per aquells turonets tan sensibles i receptius. Sense prémer-los ni masegar-los, tocant-los amb la delicadesa i suavitat com es tocaria una finíssima i molt valuosa peça de cristall.

Els llavis i la llengua seguien el seu recorregut i del clatell, per un costat i per l’altre, passaven i, s’entretenien, pels lòbuls de les orelles cap el coll i des d’aquí, pel mentó, a la recerca de la seva ben perfilada boca. Les mans seguien baixant i resseguien el cos com si l’estès modelant. Amb la mateixa suavitat i delicadesa, els dits vorejaven, sense aturar-s’hi, el pelfut triangle púbic i la vagina encara closa.

Els dits serpentejaven per tot el contorn de les cuixes i, fent ziga-zagues, lliscaven cap a les natges. Allà, ara amb tot el palmell de la ma i prement amb més energia, la suavitat inicial donava pas a una fregadissa més intensa. L’aparent passivitat amb que ella s’ho deixava fer, no era pas mostra d’indiferència sinó que, ben al contrari, les seves subtils reaccions responien harmònicament a qualsevol canvi en la pressió o en el moviment i la seva excitació anava augmentant progressivament.

Desprès, com si les volgués tornejar, ell li acariciava les cames en tota la seva llargada, baixant i pujant per deturar-se finalment a la zona púbica. I ara si, ja li tocava. Curosament, va dedicar tota la seva atenció a aquella cova protegida per uns carnosos i càlids llavis que s’obrien amb delectança. L’excitada i excitant zona genitòria era a punt: regalimava humitat, la tebiesa era l’adient, el clítoris desafiant i receptiu. Els dits jogassers i entremaliats es movien per dins i per fora en un constant i enèrgic fregadís, sense deixar cap raconet per acariciar.

Ella tan aviat premia les cames amb força, empresonant els dits que acariciaven els plecs a l’interior, com afluixava la pressió de les cuixes per facilitar la fregadissa exterior i així, entre sospirs, gemecs, moviments convulsius, esgarips, calfreds i esgarrifances que, com més s’excitava, més intensos, més forts i més seguits eren, va esclatar l’orgasme. Un tremolor a les cames, el cos lax, la recuperació de l’alè i una expressió als ulls, barreja de joia i cansament, van cloure aquells moments viscuts

Ell, en plena excitació i encara que va seguir besant-la i acariciant-la amb una exquisida suavitat, va deixar a les mans i als llavis d’ella el seu més que ben predisposat apèndix fàl•lic, ple d’energia vital. La noia va fer el gest d’ajupir-se per tal d’alliberar de contingut aquell membre erecte. Ell, pressentint el plaer immediat, va tancar els ulls i ella , amb la mateixa calidesa i dedicació que havia rebut el va fer esclatar, satisfent-lo plenament.

Van quedar-se junts, cos a cos, cara a cara, boca a boca i, abraonant-se, van besar-se frenèticament durant una bona estona, sense pressa, en silenci. A ells no els calien les paraules.