No calien paraules

Un relat de: Sebastià Climent

La filla de la casa on s’havien trobat les dues famílies per passar la tarda del diumenge, es va afegir a la conversa. La noia va asseure’s, davant per davant d’ell, en una butaca de vímet, a la gatzoneta, descalça, amb els genolls junts i els peus separats. En aquesta posició, la faldilla texana que portava posada deixava veure les blanques calces de fina tela que cobrien el seu ben format entrecuix, gènesi d’aquelles llargues, esveltes i ben proporcionades cames. Tenia el cos lleugerament inclinat cap endavant i recolzava el mentó en els seus genolls, que abraçava amb una informal naturalitat.

Era una nimietat, sens dubte, però es va sorprendre de l’atracció que ara exercia en ell la visió d’aquella recòndita part del cos d’ella , una sensació que mai abans no havia experimentat, com si, fins avui, ni hagués existit. No s’hi resistia a mirar, però ho feia de reüll, ben discretament. No gosava fixar la vista obertament, tement què algú s’adonés del neguit “ in crescendo” que l’envaïa, i que li notessin com es feien cada cop més visibles, els volumètrics símptomes d’engrescament. Va sentir-se molt incòmode durant tota l’estona que ella hi va ser present i quan la noia s’alçà i s’acomiadà per anar-se’n , la situació va alleugerir-se una mica però, amb tot, la resta de la tarda i part de la nit ell la va passar força malament, amb tota mena de pensaments giravoltant dins el seu cervell.

En un determinat moment, les circumstàncies van propiciar un inesperat retrobament. La sala era àmplia i el sol que penetrava per un gran finestral la feia molt lluminosa, gairebé enlluernadora. Hi havia una part en que la claror era més difosa i és allà on ella s’estava, dreta i ben recolzada sobre la taula, fullejant una revista. Només portava una sedosa camisola que ben just cobria una mica més enllà del final de l’esquena i que insinuava les arrodonides formes d’unes natges perfectes.

Quan ell la va veure en aquesta posició i la seva ment va rebre el flash d’aquella vívida imatge que tan l’havia trasbalsat, la natura va fer la seva feina i instintivament el seu ésser va encendre’s. Mirar les proporcionades formes d’aquell darrere era una atracció irresistible que l’incitava al desig d’acariciar-lo, d’abraçar-s’hi, com a preludi d’un imaginable plaer.

Ella no va sentir com s’acostava, però va intuir la seva presència. Ell s’hi apropà lentament i quan el seu cos excitat va trobar-se amb les natges d’ella, s’hi arrambà, s’inclinà lleugerament sobre la seva espatlla i amb una exquisida suavitat l’abraçà. Cap dels dos va dir paraula. La noia, aparentment insensible al contacte però tancant els ulls, com un senyal de la seva receptivitat, només va fer un subtil moviment d’oscil•lació corporal, que va facilitar l’encaix dels dos cossos.

Durant uns instants van restar en aquesta posició, en absolut silenci. Només podien percebre el fluir de l’energia i l’escalf recorrent els seus cossos. Cada punt, cada racó, cada plec de la seva pell era sensibilitat pura preparant-se per rebre un allau d’agradables sensacions.

Ell s’inclinà una mica més per tal de tenir al seu abast aquell fascinador clatell, temptadorament visible. Els seus llavis van iniciar un suau recorregut que, començant al remolí del cabell, anava baixant seguint la columna vertebral, fins on la camisola permetia. La seva llengua passejava amunt i avall i transmetia una calor humida que provocava en ella una lleugera esgarrifança. Simultàniament, les seves mans, que fins llavors l’abraçaven, van deixar-se anar fins als pits on hi van trobar uns mugrons erectes i receptius que ell acariciava com si els seus dits fóssim plomes, com si llisquessin per aquells turonets tan sensibles i receptius. Sense prémer-los ni masegar-los, tocant-los amb la delicadesa i suavitat com es tocaria una finíssima i molt valuosa peça de cristall.

Els llavis i la llengua seguien el seu recorregut i del clatell, per un costat i per l’altre, passaven i, s’entretenien, pels lòbuls de les orelles cap el coll i des d’aquí, pel mentó, a la recerca de la seva ben perfilada boca. Les mans seguien baixant i resseguien el cos com si l’estès modelant. Amb la mateixa suavitat i delicadesa, els dits vorejaven, sense aturar-s’hi, el pelfut triangle púbic i la vagina encara closa.

Els dits serpentejaven per tot el contorn de les cuixes i, fent ziga-zagues, lliscaven cap a les natges. Allà, ara amb tot el palmell de la ma i prement amb més energia, la suavitat inicial donava pas a una fregadissa més intensa. L’aparent passivitat amb que ella s’ho deixava fer, no era pas mostra d’indiferència sinó que, ben al contrari, les seves subtils reaccions responien harmònicament a qualsevol canvi en la pressió o en el moviment i la seva excitació anava augmentant progressivament.

Desprès, com si les volgués tornejar, ell li acariciava les cames en tota la seva llargada, baixant i pujant per deturar-se finalment a la zona púbica. I ara si, ja li tocava. Curosament, va dedicar tota la seva atenció a aquella cova protegida per uns carnosos i càlids llavis que s’obrien amb delectança. L’excitada i excitant zona genitòria era a punt: regalimava humitat, la tebiesa era l’adient, el clítoris desafiant i receptiu. Els dits jogassers i entremaliats es movien per dins i per fora en un constant i enèrgic fregadís, sense deixar cap raconet per acariciar.

Ella tan aviat premia les cames amb força, empresonant els dits que acariciaven els plecs a l’interior, com afluixava la pressió de les cuixes per facilitar la fregadissa exterior i així, entre sospirs, gemecs, moviments convulsius, esgarips, calfreds i esgarrifances que, com més s’excitava, més intensos, més forts i més seguits eren, va esclatar l’orgasme. Un tremolor a les cames, el cos lax, la recuperació de l’alè i una expressió als ulls, barreja de joia i cansament, van cloure aquells moments viscuts

Ell, en plena excitació i encara que va seguir besant-la i acariciant-la amb una exquisida suavitat, va deixar a les mans i als llavis d’ella el seu més que ben predisposat apèndix fàl•lic, ple d’energia vital. La noia va fer el gest d’ajupir-se per tal d’alliberar de contingut aquell membre erecte. Ell, pressentint el plaer immediat, va tancar els ulls i ella , amb la mateixa calidesa i dedicació que havia rebut el va fer esclatar, satisfent-lo plenament.

Van quedar-se junts, cos a cos, cara a cara, boca a boca i, abraonant-se, van besar-se frenèticament durant una bona estona, sense pressa, en silenci. A ells no els calien les paraules.

Comentaris

  • resposta[Ofensiu]

    Respecte a la teva pregunta , sobre el relat eròtic , i si estaves capacitat per seguir escrivint , et dic que o pots fer perfectament ja que es el relat de aquest tema que
    e trobat millor escrit , te motle tendresa i sensibilitat ma semblat molt bonic i gens
    groller
    Et felicito i te animo aportau endavant
    una abraçada
    leonor

  • L'EROTISME, AQUEST GRAN DESCONEGUT[Ofensiu]
    DANA | 31-03-2011

    Crec que no és gens fàcil escriure relats eròtics, de totes formes no acabo d'entendre el per què no podies donar difusió del teu relat, i és precisament en aquest fet a través del qual crec que et "descobreixes" de cara als demés, denotant la teva inseguretat davant de l'erotisme i de la teva manca d'apertura de cara a tot el que aquest tema comporta. Crec que l'erotisme és quelcom que a tots o quasi tots ens fascina, elevant-lo, a una mena de "problema filosòfic" al que fins i tot, de vegades, li tenim por perquè no tenim massa clar fins a on pot arribar, perquè tot i ser una actitivat estrictament humana ens enfronta directament a la nostra naturalesa més animal, la qual, de vegades som incapaços de poder dominar, per la qual cosa crec que és molt difícil escriure sobre una cosa que no està a l'abast de la nostra propia voluntat.
    Es podrien contar amb els dits d'una mà i encara me'n sobrarien més de la meitat, els relats eròtics que m'han agradat al llarg de la meva vida.
    De totes formes, Sebastià, si a tu t'agrada escriure sobre l'erotisme, endavant! doncs independentment de que als demés ens agradi o no...el més important és que tu et sentis bé amb el que estàs escribint.

  • SUBLIM[Ofensiu]
    Jaumedelleida | 30-03-2011 | Valoració: 10

    Crec que és el millor relat eròtic (no gens groller) que he pogut llegit en ma vida. Realment no sé com t'ho fas per estar tan ben inspirat. .Això és bona literatura.Et refelicito una vegada més.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Sebastià Climent

Sebastià Climent

172 Relats

311 Comentaris

129983 Lectures

Valoració de l'autor: 9.82

Biografia:
Nascut a Castellbell i el Vilar, comarca del Bages, però fa anys que resideixo a Lleida.


sebastiacliment@gmail.com