No busquis la felicitat

entre tants com me n´envies, ja seria suficient per crear allò tan escadusser: la felicitat.
T´agraeixo la benvinguda a RC i t´asseguro que et continuaré llegint.
Pilar

Hola, bonica!
He vingut fins al teu espai per regalar-me una mica d'optimisme, que sempre aconsegueixes aquest efecte en mi... i just quan anava a obrir el darrer relat que tens publicat, he pensat que aquest seria bo de rellegir. En acabar de fer-ho ha vingut la sorpresa: no hi ha cap comentari meu! Ara mateix li poso remei a aqusta absència!

Em sembla que el missatge del teu poema és clar i net: la felicitat no existeix, no hi és, no està, sinó que la fem, Dia a Dia, Pas a Pas.
Aquest verb, fer, demana una actitud creativa i activa en el sentit d'escoltar-se, saber-se, reconèixer endins i reconèixer la nostra realitat, i a partir d'aquesta base, contruir.

Com de costum, tens l'habilitat de transmetre grans missatges amb paraules senzilles, que arriben i sacsegen: ENHORABONA, preciosa!

I una abraçada des del meu COR per a tu,
Unaquimera

hi ha un poema,
en que la felicitat es presentava en moltes formes, disfressada:
de paisatges, d' infinits colors
de tendresa, de vellesa,
en somriures amagats
i en llàgrimes d' agraïment...

i no era reconeguda mai.
fins el dia de passar comptes,
en que es tragué el vel...però era massa tard.

Avet

Aquest espai de trobada te moltes coses bones: Poder gaudir de relats, poemes comentaris. etcètera. però el mes important per mi, es poder compartir els sentiments, i veure que el mateix concepte pot ser expressat de diferents maneres, com La Felicitat. Diferents però que entre totes van conformant la idea del concepte que es universal.
Queca, doncs si, vas ser tu, que amb el teu poema vas posar en marxa el mecanisme de la memòria i fer que desempolsés el poema que ja tenia arraconat. Petons Josep

Gràcies al comentari que em vas deixar i és una sort perquè m'ha agradat molt llegir aquest consell, que tens molta raó, tu m'has deixat bocabadada a mi!

Jo ara no escric, no escric aquí a Relats, només entro poques vegades, per llegir alguna amiga d'abans o algun autor favorit, ara quan entraré et llegiré a tu.
Sort, molta sort creant felicitat,
Txell

La felicitat l'he trobada al llegir el teu poema, al posar-me vermell,
tot i la meva edat , al rebre l'impacta dels teus immerescuts elogis,
al veure la vitalitat d'una noia que l'encomana al qui la vol escoltar,
en l'amor, en la lluita diària per millorar, en la lectura instructiva
que rejoveneix l'esperit un xic caduc dels que ens fem grans, en
l'escriptura d'un relat o poema que pot fer gaudir a un altre...
En la meva bio hi trobaràs el meu correu. Podem parlar del que dius
d'ajudar a qui ho necessita . T'he posat als autors preferits i espero
poder-te comentar molts i molts escrits teus, que estic segur em faran
feliç.

Una forta encaixada de JOANPG.

M'encanta la idea de crear la nostra pròpia felicitat, d'inventar-la cada dia ni que sigui molt difícil. Aquí està el repte i aquí el mèrit si ho aconseguim. Gràcies pel teu comentari al meu poema. Però et recomano un dels meus relats humorístics, jo m'hi trobo més a gust.

La felicitat esta en un mateix, tot és sabé com induir-la.

Les coses duren un temps
i complert el seu destí
sempre deixen d'existir.

Tot es efímer. Tot?

Les cosese importants les que provoquen somriures com el teus, de segur que mai les perdrem. Son la nostra verdadere essencia.
Gracies per el comentari. Ara ja ens coneixem. Petons.

Guapo relat. Jo vaig escriure un Relat titulat La Capsa de la Felicitat.
Jo crec en els moments de felicitat i quants més millor. Gràcies, Queca.

tens raó. Hem de ser la felicitat, i viure-la no com un premi que se'ns concedeix sinó como si formés part de nosaltres mateixos. Hauria de ser un estat i no pas un pensament, i ho expliques meravellosament bé amb aquest poema fet amb mots escaients i poc comuns.
Una abraçada

Amb versos com eixos no cal anar d'humil (tu arribes a l'alçada de qui et proposes, tot és qüestió de plantejar-s'ho) xicona! Hui he descobert una nova -i interessant-relataire.

Ah, i et mereixes un 10, per suposat!P.D: Perdona que et valore dues vegades però és que no sé com quan encara no havia escrit quasi res la primera volta s'ha editat de sobte el comentari. Ups!

i morir una mica cada dia.

Com si d'una formula química es tractes, has anat a trobar la pedra filosofal de la felicitat. Gracies Queca per compartir aquesta poesia tan optimista i madura, que ens ve a dir que enlloc ens donaran el que podem treure de dins nostre.

Una forta abraçada

Com un màgic que, per mostrar la seva honestedat, ha donat la volta a les butxaques i les mostra, buides, ens mostres aquest equipatge lleuger que és la clau de la recerca (perdó, la no recerca) de la felicitat.
Inventar, crear la felicitat, suposa la generació, en efecte, d'estats de plenitud que podem anomenar així.
Ara, jo crec que alegria -un estat que sí és més estable, ja que pot sobreposar-se als atzarosos revesos de la fortuna- i amor són fonaments de la felicitat. Sense ells, aquesta no és possible. Amb ells, pot ser-nos fugissera i esquiva, però la podrem esperar -si afegim calma i serenor- en el pròxim giravolt del camí.
"Ho pots provar llegint un vers,
o intentant escriure proses."
I la prova són els teus poemes i proses.
Una abraçada,
franz

La teva cara radiant em diu que has trobat la felicitat, o que ella t'ha trobat a tu, El poema es molt bonic i pedagogic, ens expliques on i quan em de trobar la felicitat, jo crec que també la tinc, la guardo i la gaudeixo. Un petonas!