Niuet

Mira que n'arribo a ser d'imbècil. Ja tenen raó, ja, quan diuen que l'últim en asseventar-se és el més interessat. El subnormal del marit. El gran banyut. La riota de tothom. I què millor, que fotre'm les banyes al davant dels meus morros, i amb en Joan. Aquí, als ferrocarrils. Mal parits !!. Qui s'havia d'imaginar que es trobaven d'amagat a Plaça Molina i que s'amagaven al quartet de la neteja, esperant l'hora de plegar per anar-s'en al seu niuet. Si noi, s'en anaven caminant a fosques amb la llum d'una llanterna pel túnel, pel mig de la via, fins arribar al primer revolt. Una petita entradeta entre les parets fosques i brutes els duia a un petit espai que quedava completament amagat a la vista de qualsevol. Ho havien anat arreglant i pulint amb el temps. Ara un matalasset, ara una alfombreta, una cortineta, uns coixins..... Hi havia una estufeta i tot. Tot molt senzillet, el just i necessari, però s'hi veia la mà de la Conxita, s'hi notava el seu gust per les cosetes de la llar. Collonades!! Saps que et dic? Que es fotin! Ara que tot s'acabat, que tot a sortit a la llum, que es fotin, que apetxuguin amb tot el que els hi ve a sobre. Quins pebrots! A sobre d'aguantar els comentaris i les miradetes del personal, només em faltaria que tornés a casa. Però què s'ha pensat?. Que es quedi amb el Joan!! Que se la confiti tota sencera, la Conxita!!. Tu creus? S'havia canviat el torn per poder fotre-me-la. Dèia que a la fàbrica li havien fet canviar el torn d'11 de la nit fins les 7 del mati, a la força. Sí, a la foça, a la força li faria empassa-se jo tot el que..... bé, millor m'ho callo. I la vergonya que m'ha fet passar?. Jo, que porto més de vint-i dós anys a l'empresa, conduint els trens, que em coneix tot Déu aqui baix. Es que no té nom, el que m'han fet. Encara els veig allà arrambats a la paret, l'un al costat de l'altre, amb els braços oberts i les cares il.luminades pels llums del meu tren. Xisclaven de por. No s'esperaven que passés un tren. La nit abans, havien canviat l'hora i ells no s'en havien adonat. És clar, tenien el cap en un altre lloc. El cap, les mans, el cul i tot !! Em vaig quedar blanc com el paper quan els vaig veure caminant agafadets de la mà i després incrustats a la paret per deixar-me passar. Havien sortit del seu niuet una hora després del que acostumaven a fer-ho. Era just l'hora del primer servei. I ara, ja em veus, aqui de baixa per xoc emocional. Perdona'm, té, m'hi poses el segell?.