Nit on the rocks (equívocs)

- Ei, Xarlie, que no és la Ruth aquella noia d'allà?

Malgrat la meva vista boirosa i la gentada que hi havia a la discoteca a aquelles hores de la matinada encara vaig ser capaç de reconèixer familiarment la figura de la noia que ballava sola deu metres més enllà. La seva solitud, i la quantitat d'alcohol que ja havia ingerit van fer fora els dubtes, i vaig decidir atansar-m'hi. Aquest cop seria el definitiu...

Vaig serpentejar maldestrament entre la multitud fins a anar a espetegar justament al seu davant. Sense dir res, em va abraçar efusivament i començàrem a ballar. Estava completament arrambada a mi, cosa que em permetia esbossar mentalment, a través del tacte, les corbes del seu cos. Jo vaig penjar el meu cap a la seva espatlla i vaig començar-li a besar el coll. L'aroma que desprenia em deixava endevinar que tanta efusió no era només fruit de la seva alegria en veure'm. O potser que la seva alegria no es devia únicament al fet de veure'm.

Tant se valia el que fos, tenia el cap massa espès per a valorar en condicions aquella situació... El cas és que tenia al meu damunt la noia que més m'agradava de la facultat, i no pensava deixar córrer aquella oportunitat.

Vaig aprofitar un moment de titubeig musical per a desenganxar el meu cap de la seva espatlla i connectar amb la seva mirada. El blau-verd dels seus ulls era més cian que mai, i els seus llavis prims dibuixaven un somriure juganer. Vaig tancar els ulls, però abans no vaig poder fer cap gest amb el cap, s'avançà, i em va fer un petó a la comissura dels llavis. Quan els vaig tornar a obrir, s'aparegué al meu davant una segona figura femenina.

- Carles, et presento la Paula.

Vaig disfressar la meva desil·lusió amb quatre comentaris enginyosos sobre el liberalisme i vaig marxar a la barra.

- Un whisky doble, si us plau.