El caçador de capgrossos (III)

Vaig prendre dues tasses de cafè, sense sucre, i vaig decidir que el tercer el faria a la cafeteria on solia anar a esmorzar cada dia abans d'anar a treballar. Vaig fer una dutxa d'aigua freda que no va aconseguir amortir el meu mal de cap, i em vaig posar el primer que vaig trobar a l'armari. Un cop al carrer, vaig travessar la plaça donant l'esquena al meu edifici. Realment no m'havia equivocat pas: la temperatura era molt baixa, i vaig trobar a faltar uns bons guants. Vaig deixar a l'esquerra els nens que jugaven als gronxadors i vaig continuar cap endavant. Em vaig adonar que ni tan sols m'havia cordat la sabata dreta, maleïda ressaca, i vaig procedir a lligar-me-la. En recolzar el genoll a terra, em vaig aixecar com un ressort; malgrat que no havia plogut i el sol irradiava amb força, hi havia molta humitat, i la zona que havia posat en contacte amb el paviment era xopa. Vaig mirar de espolsar-me els pantalons amb l'objectiu de dissipar ni que fos una mica la taca, però no ho vaig aconseguir.

En incorporar-me de nou i alçar el cap, es va aixecar un cop d'aire i vaig haver de cobrir-me la cara amb les mans. Quan les vaig retirar i vaig poder obrir els ulls, un paperot em va anar a espetegar als ulls, i vaig mirar de treure-me'l del damunt de qualsevol manera. Tanmateix, en engrapar-lo i fer el gest cap enrere amb el braç se'm va quedar enganxat a la mà. Aquell full quadriculat em va resultar familiar. Vaig alçar la mirada i em vaig adonar que em trobava just davant del banc solitari. Vaig pensar de nou en aquell nen i en la seva mirada penetrant i vaig observar de nou el paper. En llegir el que hi deia, em vaig quedar de pedra. Semblava com si els meus peus s'haguessin quedat enganxats a terra, i tenia la sensació que tota la sang del meu cos m'havia pujat al cap, ja que la vaig notar més pesant que mai.

"Potser algun dia podrem tornar a caçar capgrossos plegats.
Uriel"



En llegir aquelles paraules, escrites amb la cal·ligrafia pròpia d'un nen de tretze o catorze anys, se'm va posar la pell de gallina. Vaig reconèixer immediatament aquella lletra com la meva, i també vaig recordar els moments en què ho vaig escriure. Vaig seure al banc solitari i vaig mirar de recobrar el pols normal. Vaig tirar el cap cap enrere i vaig tancar els ulls.