Diari d'un foll

Un relat de: Pol.lux

Com cada dia, es llevà a les tres tocades, amb els llençols i la flassada gravats a la cara i sens esma ni joia. Cada nit, abans d'anar a dormir, es demanava si l'endemà seria el dia que reuniria prou força per mirar de donar una mica de sentit a la seva vida. Tanmateix, fins ara tal jornada encara no havia dit ni ase ni bèstia, i ell continuava sumit en un pou de desenganys, avorriment i desesperació.

Es llevava tan tard que ni tan sols podia dinar acompanyat, atès que la seva mare sempre ho feia a les dues en punt. Es llevava tan tard que acabava de rentar els plats a les quatre tocades, sense temps de mirar la telenovel·la que tant li agradava. Es llevava tan tard que sempre treia a passejar el gos quan no tocava, i l'animaló el perseguia amb ulls de puça, plorosos, suplicant el seu instant de glòria.

Les tardes semblava que no acabessin mai. De l'ordinador al llit. Del menjador al despatx. Encetava milers de coses: diaris, llibres, treballs, converses, sense deixar que cap no arribés a la seva fi. Se'n cansava abans d'hora, i tot ho deixava a mitges. Tot i haver dinat no feia ni dues hores, berenava amb el posat d'un gos afamat. L'ansietat li feia venir gana.

Al vespre, una hora i mitja abans de sopar ja voltava per la cuina. Burxava la mare perquè preparés l'àpat, i ella li recordava que encara no era hora. Parava la taula mitja hora abans, i es tancava a l'habitació, per rosegar-se les ungles. Quan el cridaven a taula, però, trigava cinc minuts més del compte. El temps necessari perquè el cridessin per segona vegada. No volia aparentar que no tenia res millor a fer.

A les nits, després de sopar, era el moment més màgic del dia. Anava a casa d'algun amic i miraven un parell de pel·lícules, bo i afartant-se de crispetes de supermercat. A meitat del segon film, desitjava que el temps s'aturés, i no tornés a veure's sumit en l'avorriment que li suposava la solitud que patia. S'acomiadava de l'amic, quedaven per l'endemà, i tornava a casa.

En arribar, preparava la ràdio, atrotinada, i es ficava al llit. Un cop allí, sota l'escalfor que li oferia aquell embolcall que poques vegades s'encarregava de rentar, sentia el seu programa preferit, i rumiava. Mig endormiscat, tornava a pregar inconscientment al déu en què no creia que l'endemà li oferís l'esma que li mancava per no caure en l'aurèola de no-res en què havia caigut feia 28 anys.



Comentaris

  • Jo en la meua ...[Ofensiu]
    Vicent Llémena i Jambet | 17-01-2008 | Valoració: 10

    ... adolescència vaig caure en un estat com el foll del teu relat, com millor estava era per les nits i veient la televisió o llegint un llibre o escoltant la ràdio, jo escoltava "El loco de la colina" programa que feia pels anys 80 Jesús Quintero. Sí les nits són màgiques per a gairebé tothom.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Pol.lux

Pol.lux

65 Relats

133 Comentaris

72198 Lectures

Valoració de l'autor: 9.50

Biografia:
Vaig néixer la matinada d'un dia de març del 84 en una ciutat que només conec per fotos. Després d'un breu pelegrinatge familiar pel litoral català, sempre cap al sud, vaig anar a espetegar a Vilanova i la Geltrú, on resideixo actualment.

Malgrat la meva vocació per les lletres, una inèrcia gairebé congènita em portà, primer, a fer el batxillerat tecnològic i, dos anys després, em féu decantar-me per l'enginyeria informàtica. Sortosament, un grapat de fulls de calendari més tard, vaig redreçar el meu camí, i vaig cursar alguna cosa en la universitat que duu el nom del polèmic benvolgut Pompeu Fabra.

Quant al meu jo escriptor, mai no he passat de relataire aficionat, i és per aquesta raó que la meva obra es redueix a allò que podeu trobar aquí i a alguna altra cosa tan ridícula que em fa vergonya d'ensenyar.

Als lletraferits:

http://adhucat.blogspot.com