El caçador de capgrossos (X)

Un relat de: Pol.lux

Es va situar a la meva dreta i s'ajupí, clavant els ulls en l'aigua. Duia una ampolla de plàstic buida a la mà dreta. Va remoure l'aigua sense treure's els guants que duia, i va introduir el recipient al líquid. Al cap de dos o tres segons, va tornar a treure la mà.

"Ho veu? Cap ni un. El millor moment per a caçar capgrossos és a la nit, sap per què?".

En aquells moments les meves pupil·les estaven completament clavades a l'aigua, em resultava gairebé impossible aguantar la mirada d'aquell nen de pell blanca i ulls esmolats. El meu cos estava completament rígid. Una lleu empenta hauria fet que caigués en aquell embassament d'aigua infestat de capgrossos. Vaig notar com una llàgrima recorria el meu rostre fins a anar a espetegar a la comissura dels llavis.

"Perquè estan endormiscats i no se n'adonen".

Havent dit això, una segona veu va irrompre al meu darrere.

"Va, Uriel, t'he dit mil cops que no parlis amb desconeguts".

Vaig reconèixer aquella veu al moment, tot i que encara vaig trigar dos o tres segons més a girar-me. En fer-ho, només vaig ser capaç de percebre una faldilla negra que tapava fins als genolls unes cames de pell blanca, llarguíssimes i estilitzades. La meva mirada es va quedar clavada als genolls. Eren perfectes, sense ferides ni crostes.

"Adéu".

I em vaig quedar clavat a terra, incapaç de posar-me dret, observant com mare i fill se n'anaven, al ritme que imposaven les cames de la nena gasela.

Comentaris

  • Sisplau, no deixis mai d'escriure[Ofensiu]
    Cuereta | 07-12-2008 | Valoració: 10

    I de feixuc res de res. Tampoc puc dir que es faci curt; té la mesura exacta.
    No sé si llegiràs el comentari perquè del relat fa més d'un any, però és que acabo de descobrir aquest web de casualitat, com la majoria de coses bones de la vida.
    Força!

l´Autor

Foto de perfil de Pol.lux

Pol.lux

65 Relats

133 Comentaris

75028 Lectures

Valoració de l'autor: 9.50

Biografia:
Vaig néixer la matinada d'un dia de març del 84 en una ciutat que només conec per fotos. Després d'un breu pelegrinatge familiar pel litoral català, sempre cap al sud, vaig anar a espetegar a Vilanova i la Geltrú, on resideixo actualment.

Malgrat la meva vocació per les lletres, una inèrcia gairebé congènita em portà, primer, a fer el batxillerat tecnològic i, dos anys després, em féu decantar-me per l'enginyeria informàtica. Sortosament, un grapat de fulls de calendari més tard, vaig redreçar el meu camí, i vaig cursar alguna cosa en la universitat que duu el nom del polèmic benvolgut Pompeu Fabra.

Quant al meu jo escriptor, mai no he passat de relataire aficionat, i és per aquesta raó que la meva obra es redueix a allò que podeu trobar aquí i a alguna altra cosa tan ridícula que em fa vergonya d'ensenyar.

Als lletraferits:

http://adhucat.blogspot.com