El caçador de capgrossos (VIII)

Un relat de: Pol.lux

En obrir els ulls em vaig adonar que la meva mirada estava perfectament orientada a la finestra del meu pis. La llum del dia reflectia damunt del vidre, i resultava impossible percebre el que hi havia a dins. Vaig declinar fer cap altra suposició sobre si aquell vailet de mirada penetrant realment m'havia pogut veure o no i vaig tornar a llegir aquell bocí de paper. Sens dubte, es tractava del darrer full de la carta que en el seu dia vaig llançar a la Cecília des del meu finestrell.

Tant d'exercici mental em va fer recordar el mal de cap que tenia, així que vaig decidir abandonar aquell banc i dirigir-me a la cafeteria de cada dia. Vaig sortir de la plaça i vaig tombar el primer carrer a la dreta. Dues cantonades més endavant, vaig tornar a trencar, aquest cop a l'esquerra. El meu caminar era feixuc, igual com el dels jubilats que envaïen la plaça que albirava des de la meva finestra.
No em feia a l'idea de com havia pogut arribar aquell bocí de paper, ara ja sense importància, a les mans d'aquell nen de mirada penetrant més de deu anys després. Vaig començar a recrear mentalment mil històries sobre la possible explicació a un succés tan estrany; tanmateix, la meva ment es va quedar en blanc en arribar a la cafeteria: "Tancat". És clar, era diumenge.

En aquell moment vaig decidir que no sortiria més amb en Màrius. Els anys no passaven com si res, i cada cop em costava més recuperar-me de les borratxeres del dia anterior. Vaig decidir anar a un parc que hi havia tres carrers més avall. En arribar-hi, em va sobtar que fos pràcticament buit, llevat dels ciclistes que solien exercitar-s'hi. De fet, tenint en compte el fred que feia i que ja eren pràcticament dos quarts de quatre de la tarda, era lògic que la gent fos a casa. Vaig recordar que encara no havia menjat res.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de Pol.lux

Pol.lux

65 Relats

133 Comentaris

75050 Lectures

Valoració de l'autor: 9.50

Biografia:
Vaig néixer la matinada d'un dia de març del 84 en una ciutat que només conec per fotos. Després d'un breu pelegrinatge familiar pel litoral català, sempre cap al sud, vaig anar a espetegar a Vilanova i la Geltrú, on resideixo actualment.

Malgrat la meva vocació per les lletres, una inèrcia gairebé congènita em portà, primer, a fer el batxillerat tecnològic i, dos anys després, em féu decantar-me per l'enginyeria informàtica. Sortosament, un grapat de fulls de calendari més tard, vaig redreçar el meu camí, i vaig cursar alguna cosa en la universitat que duu el nom del polèmic benvolgut Pompeu Fabra.

Quant al meu jo escriptor, mai no he passat de relataire aficionat, i és per aquesta raó que la meva obra es redueix a allò que podeu trobar aquí i a alguna altra cosa tan ridícula que em fa vergonya d'ensenyar.

Als lletraferits:

http://adhucat.blogspot.com